Slide background

Visita el museu!

Slide background

Programa educatiu del Museu de Lleida 2019 - 2020

Slide background

Slide background

arquetadestacat

Presentació de l’arqueta amatòria procedent del monestir de Bellpuig de les Avellanes

El proper dijous, 19 de novembre, es presentarà l’arqueta amatòria de pastillatge procedent del monestir de Bellpuig de les Avellanes, una arqueta de fusta policromada datada a principis del segle XV, que havia embolcallat la relíquia de la Santa Sandàlia, una de les més importants de les terres de Lleida. L’objecte va ser adquirit en subhasta per la Generalitat de Catalunya, que la dipositarà al Museu de Lleida després d’haver estat restaurada. Amb motiu d’aquesta presentació, el museu exposarà l’arqueta a l’Espai 0 fins al proper 10 de gener de 2016.

L’arqueta va sortir a subhasta el passat mes de maig i va ser adquirida per la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una arqueta de fusta de forma rectangular, amb la tapa lleugerament bombada. Està decorada amb estuc en baix relleu daurat, amb delicats motius punxonats. La policromia es conserva parcialment. La decoració consisteix en figures humanes, motius vegetals i animals. L’arqueta presenta als cantells del buc planxes de llautó repussades amb decoracions articulades a partir d’inscripcions amb lletra gòtica. L’interior és revestit amb un teixit de lli blau decorat amb estels.

Segons han determinat els tècnics del Museu de Lleida, es tracta d’un treball barceloní de principis del segle XV, de cap a 1400-1425. L’obra es correspon amb d’altres executades en aquell temps a Barcelona, de les quals es conserven una cinquantena a tot el món. Les arquetes s’han associat al treball d’un taller barceloní que les comercialitzava com a arquetes amatòries que el nuvi regalava a la núvia en el moment del casament. Al ser objectes preuats, algunes d’aquestes arquetes van ser donades pels seus propietaris a les esglésies, on van ser reaprofitades com a receptacles de relíquies.

El Museu de Lleida conserva entre els seus fons tres arquetes amb aquestes característiques: una procedent de Buira, que es pot veure a l’exposició permanent; una altra procedent de la vila de Sant Adrià, al terme de Gurp de la Conca, avui agregat al municipi de Tremp; i una tercera, sense la qualitat de les anteriors i de la qual es desconeix la procedència. Aquestes dos últimes, es troben a la reserva del museu.

Les tres arquetes presenten unes característiques comunes que les fan conformar un grup unitari i fàcilment identificable: morfologia gairebé idèntica i amb tapa bombada; un mateix treball de guix, amb recobriment daurat i policromia en determinades zones; unes figures representades que sempre responen als preceptes del gòtic internacional; els motius iconogràfics i decoratius, que normalment són de temàtica profana vinculada a l’amor cortés; o les planxes de llautó per protegir els cantells i la roba de lli blava de l’interior.

Aquest tipus de produccions esdevenen un dels episodis més interessants de la història de les arts decoratives a la Catalunya medieval.

L’adquisició d’aquesta arqueta i el seu dipòsit al Museu de Lleida té una gran importància, ja que complementa la seva col·lecció d’arts decoratives d’època medieval, també perquè procedeix del monestir de Bellpuig de les Avellanes (un dels centres religiosos més importants de Ponent) i, sobretot, perquè l’arqueta va ser l’embolcall d’una de les relíquies més importants de les terres de Lleida.

A partir de la seva presentació pública, l’arqueta quedarà exposada a l’Espai 0 del Museu de Lleida fins al proper 10 de gener de 2015.

Procedència

Aquesta arqueta és, molt probablement, la mateixa que va descriure el canonge Jaume Caresmar, cap al 1770, al monestir de Bellpuig de les Avellanes. La descripció parlava d’una arqueta de pastillatge que custodiava un dels tresors més preuats del monestir: la relíquia (desapareguda durant la Guerra Civil Espanyola) de la Santa Sandàlia de la Mare de Déu. Aquesta relíquia va ser durant molts anys una de les més importants venerades en territori lleidatà, juntament amb el Sant Drap, antigament custodiat a la Catedral de Lleida. I en cas de no haver desaparegut, estaríem davant d’una de les relíquies marianes més rellevants de Catalunya.

La descripció de Caresmar parlava, a més, del detall de les lletres que hi havia a les planxes de llautó dels angles, que el propi canonge va dibuixar, i que és el que permet associar l’arqueta adquirida per la Generalitat amb la descrita. Si no hagués estat pel dibuix d’aquestes lletres efectuat per Caresmar, la identificació no hauria estat possible.

Procés de restauració 

Abans de presentar-se públicament, l’arqueta ha estat sotmesa a un procés de restauració al taller del Museu de Lleida, que ha anat a càrrec de la conservadora-restauradora Núria Gilart. L’objecte ja havia estat restaurat en diferents èpoques i en diverses ocasions, ja que s’hi han trobat intervencions seguint criteris diferents i utilitzant diversos materials per a una mateixa finalitat.

El procés ha consistit en la eliminació d’una part dels materials aliens a l’objecte; en l’aplicació d’un  producte desintectant i alhora preventiu; en la consolidació i estabilització del suport; en la fixació i consolidació de les diferents capes de preparació i de la policromia; i en la reintegració cromàtica d’algunes parts amb criteri arqueològic, que consisteix en aplicar tonalitats neutres.

Descarregar invitació en pdf

arquetaweb