Gòtic

Tron prioral

Cadira prioral de Blanca d’Aragó i d’Anjou, filla del rei Jaume II i de Blanca d’Aragó, que fou priora del monestir de Santa Maria de Sixena entre 1321 i 1347. Es tracta d’un moble de línies senzilles que es trobava situat al cor de l’església, raó per la qual presenta totes les cares decorades amb pintures.

La iconografia és de contingut heràldic i religiós, vinculat a la família de la promotora. A la part anterior del respatller hidestaquen les figures de tres religioses representades de cos sencer, vestides amb l’hàbit de l’orde de Sant Joan de Jerusalem –la central identificada amb la priora–, mentre que a la part posterior revers hi trobem una representació de la Mare de Déu de la Llet flanquejada per dos àngels. A la resta del moble apareixen diverses imatges de sants i santes, alguns d’ells relacionats amb el devocionari propi de la casa d’Anjou.

El tron de Sixena era un símbol de poder i dignitat de la priora del monestir davant la comunitat, a la vegada que incidia en els conceptes de maternitat i saviesa a través de la seva iconografia.

• Amplia la imatge
• Veure fitxa
• Valora-ho!

Relleu de la Pentecosta

Els retaules de pedra foren un dels gèneres més característics de l’escultura gòtica catalana trescentista i, en especial, de les terres de Lleida. Entre 1360 i 1363, l’escultor Bartomeu de Robió, el principal artífex de l’Escola de Lleida, va executar un retaule d’alabastre dedicat a la Mare de Déu, que presidí, al llarg de quatre-cents anys, l’altar major de la Seu de Lleida. Romangué al seu lloc fins a finals del segle XVIII, quan, convertida la Seu en caserna, el retaule fou desmuntat i dispersat.

El present relleu, esculpit amb alabastre de l’Espluga de Francolí, representa l’episodi de la Pentecosta. El treball mostra un acurat tractament dels rostres i dels cabells, a més d’un gran domini en l’execució dels plecs de la roba, els quals confereixen corporeïtat als cossos. Aquest fet ens indica que estem davant de la producció d’un escultor singular, d’altíssima qualitat tècnica, que assimila els nous recursos plàstics i expressius provinents del context artístic de la Toscana italiana.

• Amplia la imatge
• Veure fitxa
• Valora-ho!

Maria Magdalena

Imatge de santa Maria Magdalena, dempeus, sostenint un pot d’ungüents amb la mà esquerra i un llibre obert amb la dreta, elements que han esdevingut els seus atributs característics. És obra de Bartomeu de Robió, artífex del desllorigat retaule major de la Seu Vella –l’antiga catedral– i principal representant de l’Escola de Lleida d’escultura del segle XIV. La imatge era la principal del desaparegut retaule de l’antiga església de la Magdalena, destruida l’any 1812 durant la Guerra del Francès.

L’escultura presenta unes singularitats que li confereixen un lloc predominant entre les produccions artístiques de la segona meitat del tres-cents a Lleida: la finor dels trets facials, l’acurat tractament del mantell que cobreix el cap de la santa, així com la resolució inusual i afortunada a l’hora de recollir-lo en forma de nus a l’alçada del pit. Crida l’atenció, també, el contrapposto, o oposició harmònica de les diferents parts del cos, recurs emprat en escultura per donar sensació de moviment a la figura.

• Amplia la imatge
• Veure fitxa
• Valora-ho!

Mare de Déu amb el Nen

La Mare de Déu de Bellpuig de les Avellanes, tant per la seva procedència com per la seva qualitat artística, ha esdevingut una de les imatges marianes més emblemàtiques del gòtic català. A principis del segle XX va ser adquirida pel col·leccionista nord-americà Charles Deering, que la va servava a la seva residència de Sitges, el palau Maricel. Quan va retornar als Estats Units, Deering la va regalar al seu administrador, els hereus del qual l’han conservat fins al 2011. L’obra s’ha atribuït a Bartomeu de Robió, que va dur a terme una marededéu de factura delicada i ricament vestida si s’ha de jutjar per les joies que li subjecten el mantell, la corona amb tanys florals que li cenyeix els cabells i els escuts heràldics que li decoren la túnica. El nen duu un mixonet a les mans, element que ha esdevingut característic de les marededéus de l’Escola de Lleida.

• Amplia la imatge
• Veure fitxa
• Valora-ho!