Slide background

Visita el museu!

Slide background

Programa educatiu del Museu de Lleida 2024 - 2025

Slide background

Exposició "Una altra història"

Slide background

Roma

milliari

Mil·liari

Fragment de mil·liari procedent de la partida de Vallbona (Tamarit de Llitera, Osca), corresponent a un tram de la via Tarraco – Asturica Augusta (Astorga). Consisteix en un cilindre de pedra amb una llegenda escrita on s’assenyala la distància en milles existent entre el lloc de la via on era ubicat i les ciutats romanes citades.

Fitxa tècnica:
  • Mil·liari
  • Pedra calcària
  • Anys 44-45 dC
  • Partida de Vallbona, prop de la Clamor Salada, Tamarit de Llitera (Osca)
  • Núm. Inv. MDLC 3391
capitell-corinti

Capitell corinti

Capitell corinti que podria procedir d’un edifici singular ubicat a l’antic fòrum romà de la ciutat de Lleida, possiblement construït per commemorar l’ascensió al rang de municipi de la ciutat d’Ilerda en època d’August. El seu estil ha permès relacionar-lo amb els del temple romà de Barcelona, els del Tempio Rotondo de Roma i amb els de la Porta d’August de Rímini, a Itàlia. Fou localitzat l’any 1880, durant les obres de construcció de la nova església de Sant Joan de Lleida.

Fitxa tècnica:
  • Capitell corinti
  • Pedra calcària fossilífera marina
  • Segle I aC
  • Localitzat a la plaça de Sant Joan de Lleida (el Segrià)
  • Núm. Inv. MLDC 3084
amfora-romana

Àmfora romana

Àmfora romana del tipus Beltrán IIB. Aquest tipus d’àmfores ja plenament romanes i fabricades a la península són representatives del comerç bètic a la vall de l’Ebre. El seu contingut sembla bàsicament el de salaons de peix, que ens remet a una de les indústries més importants de les costes del sud d’Hispània.

Fitxa tècnica:
  • Àmfora romana
  • Ceràmica a torn
  • Tipus Beltrán II B - Ostia LVIII
  • Segle II dC
  • Núm. Inv. MLDC 3089
capsileatrragona

Cap de Silè

Cap de vell sàtir relacionat amb el seguici de Dionís. Sorgeix en època hel·lenística (especialment a Pèrgam a partir del segle III aC), però l’aristocràcia romana l’utilitzà a bastament per decorar les seves residències, especialment els jardins i peristils.

El fet que presenti la part posterior sense treballar prova que devia tractar-se d’una herma que s’encastava a una altra peça –probablement un bust o una pilastra–, o bé que s’emprava com a complement decoratiu d’una font.

Fitxa tècnica:
  • Cap de silè
  • Marbre blanc, possiblement de Luni-Carrara
  • Segle II dC
  • Tarragona
  • Núm. Inv. MLDC 589