Sala d’exposicions temporals.
Del 28 de novembre al 22 de març de 2015.

La mostra reuneix una cinquantena d’obres del pintor lleidatà Víctor Pérez Pallarés, fruit de diferents donacions de l’artista al Museu de Lleida: diocesà i comarcal. La majoria d’elles corresponen als esbossos que l’artista efectuava prèviament al seu taller abans d’acometre la realització de pintures murals de diferents edificis religiosos, civils i particulars de les terres de Lleida i la Franja. Avui aquests esbossos enriqueixen i complementen la col·lecció d’art sacre del Museu.… + més informació

Sala de conferències Mossèn Jesús Tarragona.
Del 4 de desembre de 2014 al 6 de gener de 2015.

L’exposició reunia l’obra d’una vuitantena d’artistes que es van unir per fer sentir la seva veu a favor del dret a decidir. Cridats per un seguit d’entitats de la societat civil catalana, van oferir les seves obres, que incloïen il·lustració, imatge gràfica, poesia visual, humor crític i propostes conceptuals o textuals.
… + més informació

Sala d’exposicions temporals.
Del 10 de maig al 2 de novembre de 2014.

L’exposició s’emmarcava dins els actes del Tricentenari del 1714, i va realitzar-se de forma simultània a cinc seus de tot Catalunya, una de les quals era el Museu de Lleida. Va esdevenir una ocasió excepcional per contemplar el major volum d’obra del pintor Antoni Viladomat, el mestre més important del barroc català, mai exposat fins llavors. Entre les cinc seus es va bastir un relat únic però descentralitzat que posava en valor els diversos aspectes al voltant de la figura de l’artista. La mostra del Museu de Lleida posava l’accent en el vessant més pedagògic de l’art de Viladomat i en la seva habilitat per compondre històries mitjançant els pinzells. … + més informació

Espai 0.
Del 12 de febrer al 16 de novembre de 2014.

Amb aquesta instal·lació Teresa Gironés feia una reflexió sobre el tema de la lapidació, tant en el passat com en els nostres dies. La lapidació és una forma de tortura que causa un greu turment en els que la pateixen. Es practica des de l’antiguitat, com es recull en l’Antic Testament, i s’emprava, per exemple, per castigar l’adulteri. Aquesta pràctica s’utilitza encara avui en dia en alguns estats a l’empara d’interpretacions radicals de la Sharia, la llei islàmica. L’artista va prendre com a punt de partida Esteve, el primer màrtir de l’Església cristiana, que va morir a Jerusalem poc després de la crucifixió de Jesús al Mont Gòlgota. Així, a partir de l’escultura gòtica del Sant Esteve procedent de Ventolà (Alta Ribagorça), va crear una obra que denuncia la cruel pràctica de la lapidació.
… + més informació