Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Dones, el proper divendres 8 de març, el Museu de Lleida ha realitzat una petita però important acció, relacionada amb una de les seves obres més emblemàtiques, els escacs de cristall de roca, i també relacionada amb el discurs històric.
Tradicionalment, aquest objecte s’explicava destacant la seva importància com a joc dels prínceps, una eina educativa per aprendre habilitats com l’estratègia i la previsió, i es destacava la figura d’Arnau Mir de Tost, senyor d’Àger, lloc d’on provenen aquestes peces d’escacs. Aplicant no només la recerca, sinó també la perspectiva de gènere, ara un nou text destaca també la figura d’Arsenda de Fluvià, esposa d’Arnau, que destacà per la seva destresa com a negociadora en la política de repoblament a mitjans del segle XI d’un ampli territori que s’estenia per les conques dels rius Segre, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana. Arsenda i Arnau es van establir de manera definitiva a Àger l’any 1048.
El testament d’Arsenda, signat el 23 de maig de 1068, detalla que deixa al seu marit diversos jocs d’escacs. Dinou de les peces d’aquests jocs, tallades en cristall de roca, són les que avui es conserven al Museu de Lleida.
Escenaris de la Història
Precisament aquestes peces d’escacs són unes de les protagonistes del projecte “Escenaris de la Història”, de la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya, de la qual forma part el Museu de Lleida. Es tracta d’un projecte de divulgació que té per objectiu explicar la història de Catalunya a través de 14 microhistòries presentades per cadascun dels equipaments que componen la Xarxa.
En el cas del Museu de Lleida, és la pròpia Arsenda la que parla en primera persona i ens explica la seva història en clau econòmica, en clau de poder, en clau de gènere, de costums i quotidianitat i en clau de pensament i creences. També hi ha un text de les historiadores Teresa Vinyoles i Marta Sancho sobre la figura d’Arsenda i sobre la societat de l’època en què va viure, i que és el text sobre el qual s’ha treballat a l’hora d’elaborar aquesta microhistòria.
Tot el material gràfic i audiovisual està recollit al web www.escenarisdelahistoria.cat
