Des del 4 de desembre de 2019 i fins al 2 de febrer de 2020, el Museu de Lleida acollirà l’exposició Se’n parlave…i n’hi havie. Bruixeria a les terres de Ponent i Pirineu, una producció de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran que, al llarg de dos anys ha itinerat per la majoria dels museus de la Xarxa. La mostra, comissariada per l’historiador i professor de la Universitat de Barcelona Pau Castell, gira al voltant del fenomen de la bruixeria i és el resultat de la recerca duta a terme entre els anys 2015 i 2017 a tota la demarcació de Lleida.
Les principals conclusions d’aquesta recerca són que les primeres bruixes d’Europa eren del Pirineu, bressol europeu de la cacera de bruixes, i sobretot, les Valls d’Àneu, on estan documentats alguns dels primers judicis per bruixeria a Europa; que les dones acusades de bruixeria a Catalunya eren assenyalades i perseguides pels seus veïns, i no per la Inquisició, trencant d’aquesta manera amb la idea de vincular bruixeria i Inquisició (eren els tribunals civils els que condemnaven les bruixes, i no els eclesiàstics); i que la ‘fama’ de bruixa s’heretava via materna. Sovint eren dones relacionades amb l’àmbit de la salut.
En la recerca es diferencia clarament dos àmbits:
- El Pirineu, on la bruixeria és més present i semblant en tota la documentació històrica amb judicis per bruixeria des del segle XV al XVII, i on encara queden testimonis d’aquestes pràctiques
- La plana, on costa trobar gent que recordi res
La recerca té una pretensió científica i presenta la bruixeria com un fenomen social i científic a Ponent i al Pirineu. L’estudi va ser coordinat per Pau Castell i va comptar amb un equip format per antropòlogues i investigadors dels diferents territoris de la demarcació de Lleida així com també de la Val d’Aran i d’Andorra.
L’exposició combina les dos vessants que ha abordat la investigació: la històrica i l’etnològica. S’hi poden escoltar àudios, entre els quals alguns de persones que han viscut el fenomen de la bruixeria en primera persona; però també incorpora documentació històrica com llibres contra els mals encisos o les Ordinacions d’Àneu, estris quotidians de la casa vinculats a la bruixeria, i objectes utilitzats com a protecció contra maleficis o pots d’ungüents, a més de documents històrics i material que il·lustra les diferents conclusions a les quals ha arribat la recerca.