El projecte, que ha rebut el nom de Cultural Inclusion in Heritage compta amb tres equips de treball, que corresponen a cadascuna de les universitats involucrades en el projecte: l’equip de la Universitat de Barcelona, coordinat pel Dr. Joan Santacana; el de la Universitat Autònoma de Madrid , encapçalat pel Dr. Mikel Asensio; i el de la Universitat de Valladolid, coordinat per la Dra. Olaia Fontal. El projecte compta, a més, amb nombrosos col·laboradors, entre els quals es troben el Museu de Lleida i el Museo de Arte Contemporáneo Patio Herreriano de Valladolid. Tant el Museu de Lleida com el Patio Herreriano, els dos únics museus inclosos en el projecte, treballen amb metodologies similars i col·laboren estretament amb les respectives Facultats de Ciències de l’Educació.
El Servei Educatiu del Museu de Lleida és un referent a nivell estatal per la seva metodologia col·laborativa amb la comunitat educativa, així com per la seva sensibilitat a l’hora de treballar amb col·lectius en risc d’exclusió i amb públics amb necessitats educatives especials. És per aquestes raons que ha estat triat per participar en el Cultural Inclusion in Heritage.
Actualment, el projecte es troba en una fase que consisteix en la realització de 1.500 enquestes entre escolars de les ciutats de Lleida, Madrid i Valladolid. A Lleida ens pertoca realitzar 500 enquestes en quatre centres educatius:
- dos públics: INS Guindàvols i INS Maria Rúbies
- dos concertats: Col·legi Maristes i Col·legi Sagrada Família
Aquests quatre centres, estrets col·laboradors del museu, han estat triats per la seva diversitat d’alumnat, fet imprescindible a l’hora de realitzar aquest estudi.
Les enquestes recolliran les opinions dels alumnes sobre les seves experiències als museus, així com sobre qüestions més personals de sentiments associats, com les relacions de grup que es generen, percepció de l’aprenentatge, sentiment d’inclusió o exclusió per diferents motius, etc. D’altra banda, també se’ls pregunta per temes estrictament de museografia, com les seves preferències per tipus de museus, tipus d’espais i de recursos expositius.
Objectius i motivacions del projecte
Actualment, la nostra societat es caracteritza per generar alts índexs d’exclusió. L’educació té la funció fonamental de contribuir a superar les desigualtats d’origen dels alumnes per avançar democràticament cap a societats més justes i equitatives. Hi ha diversos factors que exclouen i discriminen a nombrosos alumnes del sistema educatiu: escoles de determinats suburbis de les grans ciutats, zones d’alta ruralitat i despoblament, col·lectius que han estat víctimes de l’emigració, grups socials pertanyents a l’antiga classe mitjana avui empobrida i tots aquells afectats per alguna discapacitat. I hi ha etapes en les quals aquest risc d’exclusió entre els joves augmenta, sobretot en l’adolescència i entre els que estan en edat d’entrar al món laboral. Aquesta és l’etapa que s’està analitzant en aquest estudi.
L’exclusió cultural, el no poder participar en el complex cultural perque aquest no s’adapta a la diversitat de les persones, és avui en dia el factor d’exclusió més profund que existeix. I aquest és un factor que es genera a l’escola i, sobretot, durant l’adolescència.
El concepte inclusió ha sorgit amb força en els últims anys per fer front als alts índexs d’exclusió i discriminació i a les desigualtats educatives presents en la majoria dels sistemes educatius del món. La inclusió està relacionada amb l’accés, la participació i els èxits de tots els alumnes, amb especial èmfasi en aquells que estan en risc de ser exclosos. I el projecte Cultural Inclusion in Heritage defensa aquest model d’educació inclusiva, que implica una transformació de base de les fórmules educatives actualment vigents, per orientar-les cap al respecte a l’heterogeneïtat, la diversitat i la diferència.
