- Les pintures murals de l’absis de l’ermita de la Mare de Déu del Solà d’Espills no semblen d’origen romànic, malgrat que la iconografia utilitzada (la mandorla amb la maiestas o el tetramorf amb la figura de Sant Joan) remet a la d’època romànica
- La cronologia de les pintures no es pot precisar rotundament, però no sembla anterior al segle XIV
- Les restes d’encintat decoratiu que ressegueix els carreus de pedra de la paret nord són pintures al fresc d’època romànica, d’acord amb l’estil arquitectònic original de l’església
Un primer estudi elaborat pel Centre de Restauració de Béns Mobles (CRBMC) del Departament de Cultura, el Museu de Lleida i la Universitat de Lleida, determina que les pintures localitzades a l’absis de l’ermita de la Mare de Déu del Solà d’Espills no semblen d’època romànica, per bé que la iconografia utilitzada si que ho és. El mateix estudi preliminar determina que les pintures no tenen un alt valor artístic, però pel seu valor històric se’n recomana la conservació.
Els motius que s’apunten en l’estudi per determinar que les pintures no semblen d’època romànica són:
-Per la tècnica utilitzada: la pintura mural utilitzada a Espills és una pintura al tremp sobre guix i calç, d’acord amb els resultats de les analítiques efectuades al laboratori del CRBMC. Aquesta tècnica no és pròpia de la pintura mural romànica de Catalunya, que es basa principalment en la tècnica del fresc, tot i que pot incorporar altres tècniques.
-Per les posicions forçades i els gestos de les figures, inexpressives i de caire popular i barroer, que les desvincula dels artistes de l’època romànica. El traç negre del dibuix, molt marcat, no remet als estilemes habituals d’aquella època.
-Per la indumentària d’algunes de les figures femenines, que recorden un gipó i una faldilla amb verdugat interior, que era una estructura de cercles concèntrics metàl·lics que es posava a sota de les faldilles per donar-los forma acampanada. És una indumentària no utilitzada en la iconografia del romànic i, que en tot cas, és més pròpia de finals del XV.
-Els pigments analitzats són comuns a tots els estils artístics anteriors a segle XVIII-XIX, tret del color verd que apareix a les pintures d’Espills, que conté clorur de coure, mai trobat en les pintures romàniques, sembla més aviat una alteració d’un pigment. Caldrà extreure més mostres de pintures per poder contrastar millor aquest primer resultat.
-I finalment, tot apunta a què s’ha utilitzat el procediment de la trepa, que consisteix en utilitzar una plantilla amb una forma determinada per anar-la repetint en el conjunt decoratiu. Aquest procediment no es troba en la pintura mural romànica catalana
L’estat de conservació de les pintures i del conjunt fa recomanable garantir la preservació de les mateixes en el seu emplaçament original. Per aquest motiu convindria rehabilitar la coberta de l’ermita i així garantir l’estabilitat i la seguretat de l’espai que ocupen les pintures. En cas que aquesta opció no fos viable, es recomana l’arrencament, el trasllat i traspàs a un nou suport i la seva ubicació en un espai museístic, tot i ser un procediment d’execució complex i costós.
El procés d’estudi i recerca sobre aquest conjunt encara està obert, i cal admetre la singularitat d’aquestes pintures, atès que no abunden en l’art català.
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya