L’exposició Ramon Llull i l’encontre entre cultures. Raimundus christianus arabicus, que es podrà veure al Museu de Lleida del 7 de setembre al 30 d’octubre de 2016, és una producció itinerant de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) que es va crear per commemorar el 700 aniversari de la mort de Ramon Llull, filòsof, escriptor i intel·lectual universal de la cultura catalana. La mostra s’inclou en els actes de l’Espai Cultura 2016, una iniciativa dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida.
L’exposició, comissariada pel professor de la Universitat de Barcelona, Albert Soler, fa un recorregut per la vida i l’obra del pensador mallorquí Ramon Llull i està dividida en 10 àmbits que parlen del context mediterrani medieval en què va viure Llull, passant per la informació sobre el propi personatge, fent un recorregut pel seu projecte missional, intel·lectual i polític, per acabar mostrant la increïble difusió que Ramon Llull ha tingut a Europa des de la seva mort. La singularitat de l’exposició del Museu de Lleida és el conjunt d’objectes que s’hi mostraran, alguns dels quals mai exposats abans.
Una cinquantena d’objectes complementaran al Museu de Lleida els deu àmbits, alguns de les quals procedents dels fons propis, i la resta cedits per institucions públiques i privades, a més d’alguns particulars. Entre els col·laboradors hi ha l’Arxiu Arqueològic de l’Ajuntament de Lleida; l’Arxiu Capitular de Lleida; el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt; la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Pública de Lleida; la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, el Capítol de la Catedral de Barcelona, el Monestir de Sant Benet de Montserrat i l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Entre els objectes que s’hi mostren destaca la relíquia més important que hi ha hagut mai a Lleida, la relíquia del Sant Drap, la resta d’un bolquer en el qual Maria va embolcallar el Nen Jesús just després de nèixer. La relíquia va ser regalada per una noia, Guillemona, a la seva mare, Elisenda, quan aquesta tornava a Lleida, el seu lloc d’origen, des de Tunis, on havien estat vivint durant anys. La relíquia era propietat del marit de Guillemona, el Gran Miromomelí, el príncep hereu, i aquesta li va regalar a la seva mare sense que ell ho sabés, amb l’objectiu de portar-la a terres cristianes. Elisenda la va conservar en secret a Lleida, sense informar el seu marit, Arnau de Solsona. Anys més tard, un cop assabentat, la va lliurar al bisbe de Lleida, que la va dipositar a la Catedral de Lleida, on la relíquia va ser venerada per fidels i pelegrins que venien d’arreu, atesa la seva gran rellevància. Malauradament, el Sant Drap va desaparèixer en estranyes cicumstàncies durant la guerra civil, però no del tot. Anys abans, durant la guerra del Francès, la relíquia va sortir de la Seu Nova i va ser protegida per la família Puig que, com a mostra d’agraïment, va rebre uns fils del bolquer, guardats curosament durant anys fins avui. El Museu de Lleida vol agrair públicament a la família Puig-Aleu la confiança mostrada perquè aquesta peça hagi estat restaurada pels tècnics del Museu de Lleida i mostrada en aquest exposició.
Una altra de les peces destacades és el testament de Ramon Llull, un pergamí cedit per a l’ocasió per l’Arxiu Històric de Vilassar de Dalt, procedent del fons de pergamins de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà. Es tracta de l’única còpia coneguda del testament d’en Llull, que va ser escrit i clos pel notari Jaume Avinyó el 26 d’abril de 1313. Els llegats testamentaris s’adrecen als seus fills, Domènec i Magdalena, i també a ordes religiosos com els dominics i franciscans, i a la construcció de totes les esglésies parroquials de la ciutat de Palma i de la seva catedral. La còpia del testament és propietat dels Marquesos de Barberà per herència de llinatges nobiliaris. Des del passat 1 de juliol, gràcies a un conveni signat entre l’actual marquès i l’ajuntament de Vilassar de Dalt, es pot consultar el document digitalitzat al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. És la primera vegada que podrà ser vist pel públic, ja que sempre ha estat en les dependències de l’Arxiu de Vilassar. El Museu de Lleida vol fer un agraïment públic tant al Marquès de Barberà com a l’ajuntament de Vilassar per totes les facilitats i ajudes rebudes perque aquesta peça sigui al Museu de Lleida.
També són destacables alguns objectes ceràmics cedits per l’Arxiu Arqueològic de l’Ajuntament de Lleida, que il·lustren l’apartat dedicat a Llull i els jueus. Des del passat any 2015, el Servei d’Arqueologia de la Paeria ha pogut excavar en extensió la zona coneguda com la ‘Cuirassa’, on està documentat l’antic call jueu de la ciutat, i les troballes han estat molt importants. S’ha pogut recuperar una part del traçat urbanístic del call, i s’han excavat alguns habitatges, treballs que han contribuït a un coneixement molt més precís de la comunitat jueva que va habitar la ciutat des del segle XII fins al XV. Entre els objectes exposats hi ha una escudella, un plat i diversos fragments de januquiàs.
Una altra peça inèdita i que també es presenta en aquesta exposició, és una sentència del rabí de Lleida de 20 de juliol de 1307, que tracta sobre una discussió de béns immobles de la jueria de Lleida entre propietaris jueus de Barcelona. Aquest document aparegué entre la documentació antiga de l’Arxiu de les monges de Sant Benet de Montserrat.
Pel que fa a la relació de Ramon Llull amb Lleida, tot i que no hi ha documentació que el filòsof mallorquí trepitgés mai terres lleidatanes, sí que sembla evident que les seves idees hi van arribar i deixen petjada a l’Estudi General de Lleida, la primera universitat de la Corona d’Aragó, fundada pel rei Jaume II l’any 1300.
Finalment, cal destacar els cinc manuscrits impresos d’obres de Lull que formen part de la col·lecció de fons antics de la Biblioteca Pública de Lleida; datats cronològicament entre 1645 i 1748, són les úniques obres de Llull conservades a les col·leccions públiques de Lleida.