Els retaules de pedra foren un dels gèneres més característics de l’escultura gòtica catalana trescentista i, en especial, de les terres de Lleida. Entre 1360 i 1363, l’escultor Bartomeu de Robió, el principal artífex de l’Escola de Lleida, va executar un retaule d’alabastre dedicat a la Mare de Déu, que presidí, al llarg de quatre-cents anys, l’altar major de la Seu de Lleida. Romangué al seu lloc fins a finals del segle XVIII, quan, convertida la Seu en caserna, el retaule fou desmuntat i dispersat.
El present relleu, esculpit amb alabastre de l’Espluga de Francolí, representa l’episodi de la Pentecosta. El treball mostra un acurat tractament dels rostres i dels cabells, a més d’un gran domini en l’execució dels plecs de la roba, els quals confereixen corporeïtat als cossos. Aquest fet ens indica que estem davant de la producció d’un escultor singular, d’altíssima qualitat tècnica, que assimila els nous recursos plàstics i expressius provinents del context artístic de la Toscana italiana.
Fitxa tècnica:
- Relleu de la Pentecosta
- Bartomeu de Robió
- Escultura en alabastre policromat
- 1360-1363
- Retaule major de la Seu Vella de Lleida
- Núm. Inv. MLDC 1495