Cap de vell sàtir relacionat amb el seguici de Dionís. Sorgeix en època hel·lenística (especialment a Pèrgam a partir del segle III aC), però l’aristocràcia romana l’utilitzà a bastament per decorar les seves residències, especialment els jardins i peristils.
El fet que presenti la part posterior sense treballar prova que devia tractar-se d’una herma que s’encastava a una altra peça –probablement un bust o una pilastra–, o bé que s’emprava com a complement decoratiu d’una font.
Fitxa tècnica:
- Cap de silè
- Marbre blanc, possiblement de Luni-Carrara
- Segle II dC
- Tarragona
- Núm. Inv. MLDC 589


