Es tracta d’un braç-reliquiari cobert amb una màniga que imita plecs horitzontals i es remata amb un puny. Al dit índex hi ha un anell amb una pedra, en al·lusió als anells que duien els bisbes. El braç es munta sobre una peanya de fusta de planta quadrada. A l’interior encara es conserva la relíquia d’un avantbraç que va motivar l’execució d’aquest receptacle.
Les relíquies de sant Valeri es conservaven a Sant Vicenç de Roda d’Isàvena, on van arribar el 1050 procedents d’Estada (Osca), en temps del bisbe Arnülf. Un cop es va desplaçar la seu de la diòcesi de Roda a Lleida (s. XII), les relíquies es van convertir en unes de les més venerades del bisbat, i d’aquí que es traslladés un fragment del braç a Lleida.
A Roda també es conservava el famós tern de sant Valeri, un conjunt d’induments episcopals, de factura hispanoàrab, que es relacionava amb el sant i que es venerava com una relíquia en si. La gran devoció que existia per aquestes despulles va fer que el tern es traslladés a la Seu de Lleida en data indeterminada, on ja hi era el 1489. Avui es conserva dispers entre diferents col·leccions i museus, molts d’ells forans.
Fitxa tècnica:
- Braç reliquiari de sant Valeri
- Alberto Portella
- Plata fosa i repussada, peanya de fusta
- Punxó de l’orfebre i de la ciutat d’Osca
- Cap a 1649
- Excol·legiata de Sant Vicenç de Roda d’Isàvena (Osca)
- Núm. Inv. MLDC 2055 (dipòsit del capítol de la Catedral de Lleida)