La sentència de l’Audiència Provincial d’Osca número 130/2025 dictada el 31 de març de 2025, relativa a les 111 obres de la Franja, desestima el recurs d’apel·lació presentat pel Consorci i confirma la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància número 1 de Barbastre el 10 de desembre de 2019.
Aquesta sentència declara que les propietàries de les 111 obres són les parròquies que ara pertanyen a la diòcesi de Barbastre-Montsó i nega la petició de reconeixement de propietat a favor del Bisbat de Lleida feta pel mateix bisbat i pel Consorci. No obstant això, el Consorci discrepa de l’esmentada resolució a l’entendre que no està adequadament fonamentada. El Consorci ha defensat que la diòcesi de Lleida va adquirir la propietat mitjançant compravendes, permutes i donacions (o, en el seu defecte, per usucapió) i ha aportat, per cadascuna de les obres, documentació històrica i informes pericials. Els tribunals civils han negat valor a totes aquestes proves i s’han mostrat molt estrictes amb els arguments del Consorci. Per contra, el bisbat de Barbastre-Montsó no ha al·legat en virtut de quin títol legal aquestes parròquies són propietàries d’aquestes obres i no ha aportat cap prova de l’adquisició de les mateixes. L’aplicació de les normes que regulen els procediments civils obligaria a desestimar la demanda del bisbat de Barbastre-Montsó. No obstant això, el tribunal ha obviat aquest defecte en els plantejaments del bisbat aragonès i ha donat per fet, sense fonament, que les parròquies de la Franja de Ponent són les propietàries dels béns en disputa.
Aquest dimecres 9 d’abril de 2025 s’ha reunit el Consorci del Museu de Lleida, format per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Lleida, la Diputació de Lleida, el Bisbat de Lleida i el Consell Comarcal del Segrià, i s’ha decidit, per unanimitat, interposar un recurs de cassació al Tribunal Suprem contra l’esmentada sentència.
El Consorci és ferm en la defensa de la col·lecció del Museu de Lleida i reivindica la seva unitat, alhora que la seguirà defensant, doncs està convençut que és una reivindicació legal i justa, i que les 111 obres formen part del patrimoni cultural català.