Sota el lema “Transformant l’aula a través del patrimoni”, el programa ofereix activitats per a totes les etapes educatives, des de l’educació infantil fins a la universitat, amb una proposta que integra el patrimoni de les Terres de Ponent en el currículum escolar mitjançant metodologies competencials i experiencials.

Entre les principals novetats destaca “Una història que alimenta. Som el que mengem?”, una activitat que convida l’alumnat a recórrer la història de l’alimentació a través de les col·leccions del Museu. Mitjançant un carretó didàctic interactiu, els participants descobreixen l’evolució dels hàbits alimentaris, des de la prehistòria fins als nostres dies, per acabar reflexionant sobre la dieta mediterrània, el consum responsable, els productes de proximitat i els hàbits saludables. Aquesta activitat adapta l’antic itinerari “Història de l’alimentació”, donant-li un nou enfocament i afegint els canvis actuals respecte als paràmetres alimentaris.

L’altra incorporació és “Volaverunt: gravats de Goya per canviar el món”, vinculada a l’exposició temporal del Museu “Volaverunt. Els gravats de Goya en la contemporaneïtat (del 29 d’octubre de 2026 al 28 de febrer de 2027). L’activitat utilitza els gravats de Goya per abordar qüestions plenament contemporànies com la desinformació, les fake news, l’abús de poder o la violència a les xarxes socials, demostrant que el patrimoni també és una eina per fomentar el pensament crític i la participació ciutadana.

La programació manté, alhora, una aposta clara per les metodologies actives i l’aprenentatge vivencial. Les activitats combinen la visita a les col·leccions amb recreacions històriques, objectes manipulables, maletes didàctiques i tallers que converteixen l’alumnat en protagonista del procés d’aprenentatge.

Un dels eixos estratègics continua sent el projecte Escoles amigues, que estableix aliances estables amb els centres educatius mitjançant projectes d’aprenentatge basat en projectes (ABP), així com les iniciatives d’Aprenentatge Servei desenvolupades conjuntament amb instituts de formació professional de Lleida.

La tecnologia també guanya protagonisme amb el projecte Ludimus, que amplia els recursos interactius del Museu. La principal novetat és el videojoc web Explora Ilerda. Viatge al passat, una experiència digital que permet a l’alumnat continuar l’aprenentatge després de la visita interactuant amb personatges i espais de la ciutat romana en un entorn virtual tridimensional.

El Museu reforça igualment el seu compromís amb la inclusió i l’accessibilitat, incorporant recursos adaptats com la lectura fàcil, els pictogrames, l’audiodescripció i la interpretació en llengua de signes, així com una mirada transversal que integra la perspectiva de gènere, la diversitat cultural i els Objectius de Desenvolupament Sostenible en totes les activitats.

L’oferta educativa es desenvoluparà del 22 de setembre de 2026 al 18 de juny de 2027 i inclou visites en català, castellà i anglès, a més d’itineraris adaptats als diferents nivells educatius. La presentació a la comunitat docent tindrà lloc el dimarts 22 de setembre.

Aquesta intervenció correspon a la primera fase d’un projecte de renovació de la recepció, el gruix del qual tindrà lloc durant l’any vinent. Atès que les obres afecten directament l’espai d’accés al museu, serà necessari suspendre temporalment l’activitat durant aquests tres dies per garantir la seguretat i el correcte desenvolupament dels treballs.

El tancament coincideix amb el dia d’obertura gratuïta mensual, que excepcionalment no es podrà celebrar. Per compensar aquesta afectació i facilitar l’accés al màxim nombre de visitants, el Museu oferirà jornades de portes obertes durant la resta de la setmana, de manera que el públic el podrà visitar gratuïtament.

Amb aquesta actuació, el Museu continua treballant per oferir un equipament més accessible, funcional i confortable, millorant l’experiència de totes les persones que el visiten i també del personal propi.

El Museu agraeix la comprensió dels visitants per les molèsties ocasionades i els convida a aprofitar les jornades de portes obertes per descobrir o redescobrir les seves col·leccions.

Enguany us proposem un cicle de pel·lícules que ens connecten amb els cinc sentits, i que posen l’accent en la funció simbòlica dels objectes.

Programa

3 de juliol, a les 22.00 hores: “Wonder”. Basada en el llibre del mateix títol escrit per Raquel Palacio (2012). Un nen que neix amb una deformitat facial comença a assistir a una escola ordinària per primera vegada a cinquè de primària. Lluita contra l’assetjament escolar, però també fa amistats a mesura que ell, la seva família i la comunitat escolar s’adapten a la seva nova realitat.

Veure tràiler

10 de juliol, a les 22.00 hores: “El regne del cel”. Les Croades del segle XII són el marc en què se situa aquesta història. El seu protagonista, Bailan, és un jove ferrer francès que hereta el títol de cavaller del seu pare il·legítim, Godfrey d’Ibelin, i que es convertirà en una peça clau en la defensa de Jerusalem durant l’atac de Saladí.

 Veure tràiler

17 de juliol, a les 22.00 hores: “Chocolat”. A Lansquenet, un poble francès molt tradicional, on res ha canviat en els últims cent anys, l’arribada de dos forasteres, Vianne Rocher i la seva filla Anouk, ho transtornarà tot. Vianne inaugura una xocolateria plena de dolços que sacseja la rígida moral de la comunitat.

Veure tràiler

24 de juliol, a les 22.00 hores: “El metge”. Adaptació de la novel·la històrica homònima de Noah Gordon que es va convertir en un best-seller el 1986. Ambientada a Anglaterra, al segle XI, narra la història de Rob Cole, un jove que es queda orfe en morir la seva mare víctima d’una estranya malaltia. Aquesta circumstància l’anima a anar-se’n a Pèrsia a estudiar medicina sota la tutela del savi doctor Ibn Sina.

Veure tràiler

31 de juliol, a les 22.00 hores: “El meu veí Totoro”. Quan dos noies joves es muden al camp per estar a prop de la seva mare malalta, tenen aventures amb els meravellosos esperits del bosc que viuen a prop.

Veure tràiler

Es presentarà un antic volum musical conservat al Museu de Lleida amb un concert comentat, de caràcter pedagògic. «Del manuscrit al faristol: Un cantoral lleidatà de 1536»  és una aproximació al context de la Seu Vella de Lleida al segle XVI a partir del cant gregorià. El concert comentat anirà a càrrec dels musicòlegs Jordi Cebolla i Josep M. Salisi, amb la participació del Cor de Cambra Absis d’Ivars d’Urgell.

L’estudi musicològic del fons és un projecte impulsat i produït pel Museu de Lleida amb la col·laboració de Fundació Horitzons 2050 i el Consorci del Turó de la Seu Vella.

Entrada lliure, prèvia reserva a: reserves@museudelleida.cat

Cartell

Agustí Duran i Sanpere fou un historiador de l’art, museòleg, arxiver, antropòleg, arqueòleg i escriptor cerverí que treballà tota la seva vida al servei de la cultura catalana. Transformà la manera com s’entenia i es gestionava el patrimoni, amb una visió integral que connectava disciplines i territoris. El seu objectiu era democratitzar el coneixement històric a totes les capes de la societat i el seu llegat més important és el treball en xarxa: va donar suport tècnic constant a centenars de museus, arxius i centres d’estudis locals. Aquesta tasca, sostinguda fins i tot durant la guerra i la dictadura, va bastir els fonaments de l’actual sistema de museus locals catalans.

El cicle s’iniciarà aquest divendres dia 22 a les 19h amb “Agustí Duran i Sanpere i els mestres retaulers del Tres-cents a Lleida”, a càrrec de la Doctora Francesca Español (Universitat de Barcelona i Vicepresidenta dels Amics de l’Art Romànic).

Divendres 29 a les 19h tindrà lloc la conferència “La conservació-restauració dels retaules gòtics de pedra. Les intervencions del CRBMC als retaules de les vessants del Segre” per part del senyor Pere Rovira, del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

I tancarà el cicle el doctor Joan Valero, president d’Amics de l’Art Romànic (IEC), amb “Agustí Duran i Sanpere i els retaules de pedra del segle XV” el dijous 4 de juny a les 19h.

Durant tot el cap de setmana hi haurà portes obertes (dissabte de 10.00 a 14.00 h, de 16.00 a 18.00 h i de 20.00 a mitjanit; diumenge de 10.00 a 14.00 h). A més, durant la Nit dels Museus també s’han programat diverses activitats: la presentació dels resultats del projecte Escoles Amigues, visites guiades a l’exposició temporal, un taller familiar i música a la plaça, a càrrec de Ponent Roots.

La Nit dels Museus començarà amb la inauguració de l’exposició «Mascançà: escac a la frontera», fruit del treball realitzat amb l’INS la Serra de Mollerussa, l’Escola Amiga d’aquest curs escolar, i amb una partida d’escacs vivent a la plaça del Museu. També hi haurà visites guiades a l’exposició «Instruments de l’ànima» (amb inscripció prèvia a reserves@museudelleida.cat), un taller familiar de creació d’amulets amb l’artista Rosa Franco i música a la plaça a càrrec de Ponent Roots. Durant tota la vetllada, La Gorgona oferirà servei de foodtruck a la plaça.

A més de l’exposició permanent del Museu, aquests dies es poden visitar també dos mostres temporals: «Instruments de l’ànima» i «Mascançà: escac a la frontera». La primera és un projecte impulsat per quatre museus catalans que convida a descobrir com els objectes materials esdevenien vehicles per a la transcendència a l’edat mitjana. La mostra posa l’accent en la funció espiritual i simbòlica dels objectes, més que en el seu valor estètic, i ofereix una nova mirada sobre el patrimoni medieval. D’altra banda, “Mascançà: escac a la frontera” és una mostra multidisciplinària que recull el treball d’investigació fet per l’alumnat de 2n d’ESO de l’INS la Serra de Mollerussa durant el curs 2025-2026. El projecte, emmarcat en el programa “Escoles Amigues”, utilitza el joc dels escacs com a fil conductor i metàfora per desgranar la complexitat de la frontera medieval a l’antic Mascançà (actual Pla d’Urgell).

Diumenge, la celebració del Dia Internacional dels Museus continua a les 18.00 h amb l’espectacle familiar «Sr. Goldberg, he perdut la son!», pensat no només per als més menuts de la casa, sinó per a tot aquell que es deixi fascinar per la música de Bach, per les històries de conte i per la màgia del teatre d’ombres. L’argument és simple: una nena que ha perdut la son prova de recuperar-la en un viatge oníric que començarà amb la seva iaia, que no sols ha perdut la son sinó també una mica la memòria. Aquest espectacle és una investigació teatral i poètica de la companyia El Gecko con botas sobre el món dels somnis en la infància i la vellesa, amb un trio de músics que ens recrearan algunes de les Variacions Goldberg, suposadament escrites per a un comte que no podia dormir. Les entrades s’han d’adquirir amb antelació a: https://www.entrapolis.com/entrades/concert-familiar-sr-goldberg-he-perdut-la-son.

A més a més, el Museu de Lleida participa de l’acció conjunta a les xarxes socials dels museus de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, que vol destacar totes les accions desenvolupades per la Xarxa al llarg dels darrers deu anys. La iniciativa permetrà explicar, de manera propera i accessible, com el treball compartit ha contribuït a reforçar els museus i a generar projectes amb impacte territorial.

Cartell d’activitats al Museu de Lleida
Informació de l’espectacle «Sr. Goldberg, he perdut la son!»
Programa ‘Nit dels Museus’ a Lleida
Programa d’activitats de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran

El projecte, impulsat per la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya, de la qual el Museu de Lleida en forma part, neix de la necessitat d’articular un relat de la història de Catalunya de manera coordinada, inclusiva, diversa i actualitzada fins als nostres dies, donant coherència i articulació a espais d’història i memòria molt diversos. Explicar la història de Catalunya a través dels seus escenaris demana un relat que trenqui idees preconcebudes i faci reflexionar entorn del significat patrimonial dels nostres espais d’història. El projecte s’ha anat materialitzant amb un seguit d’accions de recerca i difusió, a través de microhistòries presentades per cadascun dels equipaments de la Xarxa.

Al Museu de Lleida s’ha treballat amb la figura d’Arsenda d’Àger, lligada a les peces d’escacs de cristall de roca. L’esposa d’Arnau Mir de Tost va ser molt més que això, i gràcies a la recerca de Teresa Vinyoles i Marta Sancho, així ha quedat reflectit al projecte: Museu de Lleida – Escenaris de la Història de Catalunya. En el marc dels ‘Escenaris de la Història’, al museu ja es va fer una petita acció  el 8 de març de 2024, canviant el text que explica els escacs, aplicant no només la recerca sinó també la perspectiva de gènere i destacant la figura d’Arsenda. Posteriorment, s’ha fet un vídeo, que ara presentem a Lleida i a Àger, protagonitzat per la pròpia Arsenda.

Així doncs, hem preparat un programa que inclou dos conferències de Marta Sancho i Cristina Masvidal, que tindran lloc el dimecres 22 al Museu (Marta Sancho) i el dissabte 25 a Àger (Cristina Masvidal)

Programa

Vídeo

El Museu de Lleida i la Seu Vella presenten la visita guiada “De la Seu Vella al Museu de Lleida: una altra mirada”, una proposta que connecta físicament i simbòlicament l’antiga catedral amb el museu, posant en valor l’arquitectura i el patrimoni històric i artístic conservat.

La iniciativa ofereix als participants l’oportunitat de redescobrir el llegat de la ciutat a través d’un recorregut que s’inicia a la Seu Vella i finalitza al Museu de Lleida, establint un diàleg entre els espais originals i les peces que actualment s’hi custodien. La visita convida a imaginar la riquesa ornamental de la catedral en època medieval i renaixentista, avui desapareguda, però documentada i parcialment conservada.

La Seu Vella, l’edifici més emblemàtic de Lleida, forma part d’un conjunt monumental únic juntament amb el Castell del Rei/la Suda i la fortalesa, tots ells declarats Béns Culturals d’Interès Nacional. Construïda entre finals del segle XIII i el XV, probablement sobre una antiga mesquita, la catedral va reunir alguns dels millors artistes i artesans del sud d’Europa. No obstant això, el seu aspecte actual, marcat per la nuesa dels murs i la manca d’ornamentació, és conseqüència de la seva transformació en caserna militar arran de la Guerra de Successió (1701-1715), ús que es va prolongar fins al 1948. A més, també va ser utilitzada com a camp de concentració durant la Guerra Civil espanyola.

Aquest context converteix la visita en un exercici de memòria històrica col·lectiva, alhora que permet reconstruir, a través de la imaginació i del patrimoni conservat, l’esplendor original del temple. Durant el recorregut es posaran en relleu elements com el cor situat a la nau central, la trona, el retaule major d’alabastre policromat, els vitralls desapareguts, així com el grup de l’Anunciació o la Mare de Déu dels Fillols.

Ja al Museu de Lleida, els visitants podran contemplar de prop peces singulars procedents de la Seu Vella, com la porta de fusta de la portada de l’Anunciata o dues escultures de l’Anunci a Maria datades al voltant de l’any 1200, destacats exemples d’escultura medieval. També s’hi exposen capitells romànics i fragments de les pintures murals del menjador de la Pia Almoina, que evidencien el paper de l’art en la societat baixmedieval.

El recorregut museístic inclou igualment fragments del retaule major, obra de Bartomeu de Robio, introductor de la plàstica toscana a Lleida i figura clau en l’origen de l’Escola de Lleida, així com elements escultòrics com columnes helicoidals de pedra calcària nummulítica procedent de les canteres de Girona. El conjunt es completa amb un bancal d’alabastre que evidencia la introducció del segon gòtic internacional, relleus de la trona amb restes de policromia i el cap escultòric de l’apòstol sant Jaume del pòrtic dels Apòstols.

A més, la visita permet descobrir objectes de ferro, peces d’orfebreria i altres obres conservades habitualment a les reserves del museu, que s’exposaran de manera excepcional. Pel que fa a l’època moderna, destaquen un tapís donat pel bisbe Jaime Conchillos i el cantoral de les matines.

L’itinerari finalitza davant la maqueta de la Catedral Nova de Lleida, símbol del canvi polític i històric que va comportar la transformació de la Seu Vella. En total, la visita inclou una trentena de peces procedents de l’antiga catedral, algunes ingressades ja en la fundació del Museu Diocesà l’any 1893, impulsada pel bisbe Josep Messeguer i Costa.

Aquesta proposta esdevé una oportunitat excepcional per redescobrir el patrimoni històric, artístic i cultural de Lleida, tot recuperant la memòria i el significat d’un dels conjunts monumentals més singulars del país.

Descarrega el flyer amb tota la informació

Aquesta tarda es presenta el pòster sobre el volum musical d’Antoni Crispini del Museu de Lleida, en el qual Jordi Cebolla i Josep Maria Salisi parlen de l’aproximació a la música litúrgica de primers del segle XVI a la Seu Vella de Lleida. El volum, exposat a la permanent del museu, ha estat estudiat, analitzat musicològicament i transcrit musicalment en una iniciativa endegada fa dos anys pel Museu de Lleida, amb la col·laboració de la Fundació Horitzons 2050. L’estudi es presentarà, a més, en un concert-conferència a la Seu Vella el dissabte 30 de maig, inclòs en les activitats complementàries de l’exposició “Instruments de l’ànima. Matèria i esperit a la Catalunya medieval”, que es pot visitar al museu fins al 14 de juny.

Demà dijous, 19 de març, hi haurà la comunicació sobre el “Projecte integral de conservació-restauració de les pintures de la Pia Almoina de la Seu Vella de Lleida”, a càrrec de la directora del Museu de Lleida, Clara Arbués, i de la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, Mireia Mestre. Les pintures murals de la Pia Almoina de Lleida van ser arrencades als anys cinquanta del segle XX i traspassades sobre tela en set fragments. Actualment aquests fragments datats entre els segles XIV i XVI es troben dispersos entre el Museu de Lleida i les dependències del Palau Episcopal, mentre que a la canònica de la Seu Vella hi resten fragments pictòrics originals que no van ser arrencats. El projecte proposa l’anàlisi integral de les pintures per establir uns criteris i una intervenció global de conservació-restauració tant dels fragments de pintura mural arrencats i traspassats com dels fragments conservats in situ. Els objectius principals de la proposta són: tractar de manera unitària l’obra fragmentada, seguint criteris i tècniques de conservació-restauració contemporanis, millorar la seva presentació al Museu i, finalment, fer una hipòtesi de restitució original dels fragments de les pintures, de manera que es pugui entendre la composició original de l’obra.

Per últim, divendres 20 de març, els tècnics del museu Clara López i Miquel Sabaté faran una ponència sobre el programa educatiu del Museu de Lleida com a clau interpretativa de la Seu Vella. La ponència analitza l’acció educativa del Museu de Lleida des dels seus inicis a l’església de Sant Martí fins a l’actualitat. Es presenta la Seu Vella com a eix vertebrador de diverses propostes pedagògiques, tot destacant la metodologia col·laborativa de l’Àrea d’Educació amb la comunitat educativa. S’hi revisen les estratègies desplegades al voltant d’exposicions realitzades tant al museu com al propi monument, amb l’objectiu de consolidar una visió holística i inclusiva del patrimoni.

Sala d’exposicions temporals

L’exposició “Instruments de l’ànima. Matèria i esperit a la Catalunya medieval” és un projecte impulsat per quatre museus catalans que convida a descobrir com els objectes materials esdevenien vehicles per a la transcendència a l’edat mitjana. La mostra posa l’accent en la funció espiritual i simbòlica dels objectes, més que en el seu valor estètic, i ofereix una nova mirada sobre el patrimoni medieval. La mostra està organitzada pel Museu de Lleida, el MEV, Museu d’Art Medieval, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i el Museu d’Art de Girona, amb el suport de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya. L’exposició està comissariada pels historiadors de l’art Alberto Velasco i Marc Sureda. S’hi exposen una trentena d’objectes que inclouen escultures, calzes, píxides, hostiers, retaules i d’altres objectes, molts dels quals no es mostren al públic de forma habitual.

L’exposició construeix el seu relat a partir de la dimensió sensorial i dels Cinc sentits, en un primer àmbit, que actuen com a fil conductor del discurs: l’olfacte, la vista, el gust, l’oïda i el tacte. Un altre àmbit ho fa a través del Llenguatge de la matèria, tant o més important que altres temes: pergamí, vidre, pedra, fusta o alabastre interactuaven amb el propi objecte reforçant-se mútuament. El tercer àmbit, En cos i ànima, incideix en la idea cristiana que la divinitat pren cos en alguns dels rituals o en tot allò que té a veure amb el cos, com les relíquies. Lligat amb la representació de la divinitat, l’àmbit Finestres del cel, en mostra alguns exemples. Un cinquè àmbit, Conviure amb el sagrat, explica com algunes representacions de les divinitats es transportaren a l’àmbit domèstic. L’últim àmbit, Instruments transculturals, presenta alguns objectes procedents de terres llunyanes que s’acabaven vinculant a usos religiosos i espirituals.

Nota de premsa

Visites guiades

Activitat familiar: “Un tresor vist i no vist”