El projecte, impulsat per la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya, de la qual el Museu de Lleida en forma part, neix de la necessitat d’articular un relat de la història de Catalunya de manera coordinada, inclusiva, diversa i actualitzada fins als nostres dies, donant coherència i articulació a espais d’història i memòria molt diversos. Explicar la història de Catalunya a través dels seus escenaris demana un relat que trenqui idees preconcebudes i faci reflexionar entorn del significat patrimonial dels nostres espais d’història. El projecte s’ha anat materialitzant amb un seguit d’accions de recerca i difusió, a través de microhistòries presentades per cadascun dels equipaments de la Xarxa.

Al Museu de Lleida s’ha treballat amb la figura d’Arsenda d’Àger, lligada a les peces d’escacs de cristall de roca. L’esposa d’Arnau Mir de Tost va ser molt més que això, i gràcies a la recerca de Teresa Vinyoles i Marta Sancho, així ha quedat reflectit al projecte: Museu de Lleida – Escenaris de la Història de Catalunya. En el marc dels ‘Escenaris de la Història’, al museu ja es va fer una petita acció  el 8 de març de 2024, canviant el text que explica els escacs, aplicant no només la recerca sinó també la perspectiva de gènere i destacant la figura d’Arsenda. Posteriorment, s’ha fet un vídeo, que ara presentem a Lleida i a Àger, protagonitzat per la pròpia Arsenda.

Així doncs, hem preparat un programa que inclou dos conferències de Marta Sancho i Cristina Masvidal, que tindran lloc el dimecres 22 al Museu (Marta Sancho) i el dissabte 25 a Àger (Cristina Masvidal)

Programa

Vídeo

El Museu de Lleida i la Seu Vella presenten la visita guiada “De la Seu Vella al Museu de Lleida: una altra mirada”, una proposta que connecta físicament i simbòlicament l’antiga catedral amb el museu, posant en valor l’arquitectura i el patrimoni històric i artístic conservat.

La iniciativa ofereix als participants l’oportunitat de redescobrir el llegat de la ciutat a través d’un recorregut que s’inicia a la Seu Vella i finalitza al Museu de Lleida, establint un diàleg entre els espais originals i les peces que actualment s’hi custodien. La visita convida a imaginar la riquesa ornamental de la catedral en època medieval i renaixentista, avui desapareguda, però documentada i parcialment conservada.

La Seu Vella, l’edifici més emblemàtic de Lleida, forma part d’un conjunt monumental únic juntament amb el Castell del Rei/la Suda i la fortalesa, tots ells declarats Béns Culturals d’Interès Nacional. Construïda entre finals del segle XIII i el XV, probablement sobre una antiga mesquita, la catedral va reunir alguns dels millors artistes i artesans del sud d’Europa. No obstant això, el seu aspecte actual, marcat per la nuesa dels murs i la manca d’ornamentació, és conseqüència de la seva transformació en caserna militar arran de la Guerra de Successió (1701-1715), ús que es va prolongar fins al 1948. A més, també va ser utilitzada com a camp de concentració durant la Guerra Civil espanyola.

Aquest context converteix la visita en un exercici de memòria històrica col·lectiva, alhora que permet reconstruir, a través de la imaginació i del patrimoni conservat, l’esplendor original del temple. Durant el recorregut es posaran en relleu elements com el cor situat a la nau central, la trona, el retaule major d’alabastre policromat, els vitralls desapareguts, així com el grup de l’Anunciació o la Mare de Déu dels Fillols.

Ja al Museu de Lleida, els visitants podran contemplar de prop peces singulars procedents de la Seu Vella, com la porta de fusta de la portada de l’Anunciata o dues escultures de l’Anunci a Maria datades al voltant de l’any 1200, destacats exemples d’escultura medieval. També s’hi exposen capitells romànics i fragments de les pintures murals del menjador de la Pia Almoina, que evidencien el paper de l’art en la societat baixmedieval.

El recorregut museístic inclou igualment fragments del retaule major, obra de Bartomeu de Robio, introductor de la plàstica toscana a Lleida i figura clau en l’origen de l’Escola de Lleida, així com elements escultòrics com columnes helicoidals de pedra calcària nummulítica procedent de les canteres de Girona. El conjunt es completa amb un bancal d’alabastre que evidencia la introducció del segon gòtic internacional, relleus de la trona amb restes de policromia i el cap escultòric de l’apòstol sant Jaume del pòrtic dels Apòstols.

A més, la visita permet descobrir objectes de ferro, peces d’orfebreria i altres obres conservades habitualment a les reserves del museu, que s’exposaran de manera excepcional. Pel que fa a l’època moderna, destaquen un tapís donat pel bisbe Jaime Conchillos i el cantoral de les matines.

L’itinerari finalitza davant la maqueta de la Catedral Nova de Lleida, símbol del canvi polític i històric que va comportar la transformació de la Seu Vella. En total, la visita inclou una trentena de peces procedents de l’antiga catedral, algunes ingressades ja en la fundació del Museu Diocesà l’any 1893, impulsada pel bisbe Josep Messeguer i Costa.

Aquesta proposta esdevé una oportunitat excepcional per redescobrir el patrimoni històric, artístic i cultural de Lleida, tot recuperant la memòria i el significat d’un dels conjunts monumentals més singulars del país.

Descarrega el flyer amb tota la informació

Aquesta tarda es presenta el pòster sobre el volum musical d’Antoni Crispini del Museu de Lleida, en el qual Jordi Cebolla i Josep Maria Salisi parlen de l’aproximació a la música litúrgica de primers del segle XVI a la Seu Vella de Lleida. El volum, exposat a la permanent del museu, ha estat estudiat, analitzat musicològicament i transcrit musicalment en una iniciativa endegada fa dos anys pel Museu de Lleida, amb la col·laboració de la Fundació Horitzons 2050. L’estudi es presentarà, a més, en un concert-conferència a la Seu Vella el dissabte 30 de maig, inclòs en les activitats complementàries de l’exposició “Instruments de l’ànima. Matèria i esperit a la Catalunya medieval”, que es pot visitar al museu fins al 14 de juny.

Demà dijous, 19 de març, hi haurà la comunicació sobre el “Projecte integral de conservació-restauració de les pintures de la Pia Almoina de la Seu Vella de Lleida”, a càrrec de la directora del Museu de Lleida, Clara Arbués, i de la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, Mireia Mestre. Les pintures murals de la Pia Almoina de Lleida van ser arrencades als anys cinquanta del segle XX i traspassades sobre tela en set fragments. Actualment aquests fragments datats entre els segles XIV i XVI es troben dispersos entre el Museu de Lleida i les dependències del Palau Episcopal, mentre que a la canònica de la Seu Vella hi resten fragments pictòrics originals que no van ser arrencats. El projecte proposa l’anàlisi integral de les pintures per establir uns criteris i una intervenció global de conservació-restauració tant dels fragments de pintura mural arrencats i traspassats com dels fragments conservats in situ. Els objectius principals de la proposta són: tractar de manera unitària l’obra fragmentada, seguint criteris i tècniques de conservació-restauració contemporanis, millorar la seva presentació al Museu i, finalment, fer una hipòtesi de restitució original dels fragments de les pintures, de manera que es pugui entendre la composició original de l’obra.

Per últim, divendres 20 de març, els tècnics del museu Clara López i Miquel Sabaté faran una ponència sobre el programa educatiu del Museu de Lleida com a clau interpretativa de la Seu Vella. La ponència analitza l’acció educativa del Museu de Lleida des dels seus inicis a l’església de Sant Martí fins a l’actualitat. Es presenta la Seu Vella com a eix vertebrador de diverses propostes pedagògiques, tot destacant la metodologia col·laborativa de l’Àrea d’Educació amb la comunitat educativa. S’hi revisen les estratègies desplegades al voltant d’exposicions realitzades tant al museu com al propi monument, amb l’objectiu de consolidar una visió holística i inclusiva del patrimoni.

Sala d’exposicions temporals

L’exposició “Instruments de l’ànima. Matèria i esperit a la Catalunya medieval” és un projecte impulsat per quatre museus catalans que convida a descobrir com els objectes materials esdevenien vehicles per a la transcendència a l’edat mitjana. La mostra posa l’accent en la funció espiritual i simbòlica dels objectes, més que en el seu valor estètic, i ofereix una nova mirada sobre el patrimoni medieval. La mostra està organitzada pel Museu de Lleida, el MEV, Museu d’Art Medieval, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i el Museu d’Art de Girona, amb el suport de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya. L’exposició està comissariada pels historiadors de l’art Alberto Velasco i Marc Sureda. S’hi exposen una trentena d’objectes que inclouen escultures, calzes, píxides, hostiers, retaules i d’altres objectes, molts dels quals no es mostren al públic de forma habitual.

L’exposició construeix el seu relat a partir de la dimensió sensorial i dels Cinc sentits, en un primer àmbit, que actuen com a fil conductor del discurs: l’olfacte, la vista, el gust, l’oïda i el tacte. Un altre àmbit ho fa a través del Llenguatge de la matèria, tant o més important que altres temes: pergamí, vidre, pedra, fusta o alabastre interactuaven amb el propi objecte reforçant-se mútuament. El tercer àmbit, En cos i ànima, incideix en la idea cristiana que la divinitat pren cos en alguns dels rituals o en tot allò que té a veure amb el cos, com les relíquies. Lligat amb la representació de la divinitat, l’àmbit Finestres del cel, en mostra alguns exemples. Un cinquè àmbit, Conviure amb el sagrat, explica com algunes representacions de les divinitats es transportaren a l’àmbit domèstic. L’últim àmbit, Instruments transculturals, presenta alguns objectes procedents de terres llunyanes que s’acabaven vinculant a usos religiosos i espirituals.

Nota de premsa

Visites guiades

Activitat familiar: “Un tresor vist i no vist”

L’exposició, que restarà oberta fins al diumenge 14 de juny, ofereix una nova mirada sobre un patrimoni que destaca la dimensió simbòlica, espiritual i humana de la cultura medieval.

El document aposta per posar al centre els visitants, la cooperació amb el territori i la millora interna de la institució com a eixos de transformació

Lleida, 17 de febrer de 2026

El Museu de Lleida presenta  el seu Pla Estratègic 2026-2030, un document que estableix les directrius que orientaran l’acció del museu durant els propers cinc anys amb l’objectiu de reforçar el seu paper com a referent cultural, patrimonial i educatiu de la ciutat i del conjunt de les Terres de Ponent.

El Pla representa un pas endavant per al Museu de Lleida i es configura com un veritable full de ruta programàtic que integra mirades diverses i complementàries. En la seva elaboració hi han participat institucions del territori, persones vinculades a la vida associativa i cultural, així com diferents agents i entitats patrimonials de Lleida i Ponent. Cal destacar que el document és fruit d’un ampli procés participatiu en què ha pres part activa tot l’equip actual del museu.

Equilibri entre col·leccions i programació cultural

El Pla Estratègic conjuga de manera equilibrada la posada en valor de les col·leccions més rellevants del museu —tant les arqueològiques com les artístiques— amb la necessitat d’impulsar una programació cultural estable i continuada. En aquest context, el museu s’ha proposat analitzar, dissenyar i planificar la renovació del conjunt dels espais expositius. En aquest nou marc, els visitants se situen al centre de l’experiència museística i es fomenta la co-creació de projectes amb la ciutadania i amb la resta d’equipaments i xarxes patrimonials de Ponent i del país.

Aquesta orientació vol consolidar el museu com un espai viu, obert i connectat amb el seu entorn social, capaç de generar coneixement, experiències compartides i noves formes de participació cultural.

Millora de la governança i del funcionament intern

Una altra de les virtuts del Pla és l’èmfasi en el funcionament intern de la institució. El document aborda aspectes clau com la governança, l’estructura orgànica de l’equip i l’organització de les diferents àrees bàsiques, amb l’objectiu de millorar l’eficiència i l’eficàcia de les propostes del museu.

El nou full de ruta posa el focus en la millora de la coordinació, el treball en equip i la participació interna, entenent que l’enfortiment organitzatiu és imprescindible per assolir els objectius estratègics plantejats.

Projecció territorial i cooperació institucional

El Pla Estratègic 2026-2030 expressa la voluntat del Museu de Lleida d’esdevenir un equipament patrimonial actiu tant per a la ciutat com per al conjunt del territori de Ponent. Entre les mesures concretes previstes, destaca el reforç dels vincles amb l’Arxiu Arqueològic de Lleida, de titularitat municipal, així com el desplegament territorial del museu per donar suport als municipis vinculats a les seves col·leccions o amb necessitats en matèria de gestió patrimonial, tot reforçant el paper del museu com a SAM (Servei d’Atenció Museística) en el context de la demarcació de Lleida.

A més, l’aposta d’acció del museu s’estructura, sempre que sigui possible, a partir de projectes en cooperació amb centres de recerca, equipaments patrimonials i agents culturals de Lleida, Ponent i la resta del país.

Un any i mig de treball col·lectiu

El Pla Estratègic 26-30 ha estat elaborat a partir d’un procés de treball encapçalat per la direcció i l’equip del Museu de Lleida, amb la participació d’un ampli nombre d’agents, entitats i institucions. La seva redacció ha comportat un any i mig de treball col·lectiu, fet que evidencia la voluntat de construir un projecte sòlid, compartit i amb visió de futur.

Amb aquest nou marc estratègic, el Museu de Lleida referma el seu compromís amb la innovació, la participació ciutadana i la projecció territorial i nacional, consolidant-se com un espai clau per al desenvolupament cultural i patrimonial del seu entorn.

L’escultura, dipositada al museu per la Generalitat l’any 2023, és obra del Mestre d’Albesa i un dels millors exemples de l’Escola de Lleida, un dels episodis destacats del Museu de Lleida i un dels que configura la seva personalitat i identitat

El Crist restaurat estarà exposat a l’Espai 0 fins al 26 d’abril

L’octubre de l’any 2023 es presentava públicament una escultura gòtica del Mestre d’Albesa, adquirida per la Generalitat de Catalunya, que la va dipositar al museu. L’obra era propietat d’un particular i, amb la seva adquisició, la Generalitat va facilitar la seva exhibició en una institució pública.

Després d’un temps exposada a l’Espai 0, l’escultura es va traslladar al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix, on es va sotmetre a un procés de restauració, que ha tret a la llum la policromia original.

L’escultura, del segle XIV, ha arribat fins a l’actualitat gairebé íntegra. Al llarg dels segles va anar acumulant diverses capes de policromia, que van modificar el seu aspecte. Al CRBMC es va optar per fer una neteja estratigràfica, eliminant progressivament les capes més modernes per recuperar la capa original, que es troba molt ben conservada. Gràcies a un estudi meticulós de l’obra, a una metodologia precisa i a l’ús de tècniques i productes adequats, s’ha pogut restituir l’aspecte original de l’escultura.

La iconografia de l’escultura mostra una representació del Crist del Judici Final, que segueix els trets habituals del Mestre d’Albesa: ulls ametllats, cabells rinxolats que cauen de costat deixant el front obert, i una barba partida, amb tirabuixons al bigoti. L’autor, seguidor de l’art de Bartomeu de Robio, és un dels artífexs més representatius de l’anomenada Escola de Lleida d’escultura del segle XIV.

L’escultura procedeix de Vilanova de Segrià, tal i com consta als documents de la família que n’era la propietària, i en un informe redactat el maig de 1938, després que fos requisada durant la Guerra Civil espanyola i traslladada posteriorment a Lleida.

Pel que fa als dipòsits destaquen els dos que ha realitzat la Generalitat de Catalunya: un relleu gòtic en pedra procedent de Castelló de Farfanya i dos escultures romàniques tallades en fusta. A més, el Museu de Lleida ha comprat una pintura d’Emanuel Fohn, un dibuix del carrer Major de Lleida i dos gravats de l’artista Maria Josepa Colom i Sambola. Per últim, cal destacar dos donacions de particulars. La d’un tors femení esculpit en pedra, que es pot relacionar amb l’anomenada Escola de Lleida del segle XIV, i que sembla ser que procediria de la ciutat de Lleida i una figura de la Mare de Déu del Carme.

Descarrega la nota de premsa

El concert es farà a una de les sales del museu. La unió del piano de la lleidatana Jordina Millà i la percussió de Vasco Trilla donarà un resultat sonor inclassificable. El Duo Millà Trilla explora els límits de l’avantguarda europea amb una música feta de textures inesperades, contrastos radicals i moments d’intensa bellesa.

L’entrada és lliure fins completar l’aforament.

Programa del cicle Piano, pianos