Descarrega’t la invitació

Programa d’activitats

El llibre Trenta-quatre anys de recerca arqueològica: Amb terra a les mans. Homenatge a Joan B. López va ser el fil conductor de l’acte d’homenatge que el Museu de Lleida i la Universitat de Lleida van dedicar aquest divendres a l’arqueòleg i professor Joan B. López Melcion (1957-2020).

L’acte d’homenatge va voler reivindicar la trajectòria científica, docent i humana de Joan B. López, una figura estretament vinculada al Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida (GIP-UdL) i clau en el desenvolupament de l’arqueologia prehistòrica i protohistòrica de les Terres de Ponent. Alhora, vol posar de manifest l’empremta que va deixar entre les persones amb qui va compartir recerca, docència, projectes i inquietuds al llarg de la seva trajectòria.

El volum és una obra col·lectiva que recull i amplia alguns dels principals àmbits de recerca als quals Joan B. López va dedicar la seva activitat científica. La publicació aplega 29 contribucions científiques, signades per més de noranta investigadors i investigadores procedents d’universitats, centres de recerca, museus, administracions, empreses d’arqueologia i altres institucions catalanes, espanyoles i franceses. A aquestes aportacions s’hi sumen 15 testimonis personals de persones que van conèixer, van treballar o van compartir part de la seva trajectòria amb l’arqueòleg, aportant al volum una dimensió especialment humana.

La part científica del llibre s’articula en cinc grans blocs temàtics que permeten resseguir algunes de les principals línies de treball que Joan B. López va impulsar: Poblament, urbanisme i organització social; Tecnologia i producció; Pràctiques funeràries i simbòliques; Experimentació, i Divulgació i protecció del patrimoni.

Aquests àmbits reflecteixen una manera d’entendre l’arqueologia basada en la interdisciplinarietat i en la combinació de recerca, innovació metodològica, formació i transferència de coneixement. Una concepció de l’arqueologia que, en el cas de Joan B. López, va estar estretament vinculada al territori i al compromís amb la seva divulgació i preservació.

La seva trajectòria està associada a alguns dels jaciments arqueològics més significatius de les Terres de Ponent, com Minferri (Juneda), la fortalesa dels Vilars (Arbeca), els Reguers de Seró, la cova de Montanissell, la Colomina o l’oppidum de Gebut (Soses). Des del GIP-UdL, López va contribuir a l’estudi i la interpretació dels processos de transformació social, econòmica i territorial de les comunitats prehistòriques i protohistòriques de la plana occidental catalana.

L’arrelament territorial és, precisament, un dels fils conductors del volum. La seva obra científica i docent va estar acompanyada d’una clara voluntat de fer de l’arqueologia una disciplina connectada amb la societat i amb les comunitats que conviuen amb el patrimoni. En aquest sentit, el llibre dedica un dels seus blocs a la divulgació i protecció del patrimoni, amb especial atenció a les exposicions, les activitats de transferència i els projectes de museïtzació, entre els quals destaquen els vinculats a Minferri i la fortalesa dels Vilars d’Arbeca.

Més enllà de les aportacions científiques, Amb terra a les mans vol ser també un reconeixement a la persona. Els quinze testimonis que completen el volum permeten aproximar-se a Joan B. López des de la perspectiva dels qui van compartir amb ell projectes, excavacions, investigacions, aules i experiències al llarg de més de tres dècades.

El llibre ha estat editat pel Museu de Lleida, amb direcció editorial de Clara Arbués Garcia i coordinació editorial de Meritxell Cano Ció. La coordinació i edició científica han anat a càrrec d’Andreu Moya i Garra, Ariadna Nieto Espinet, David Asensio Vilaró, Joan Francès Farré, Armelle Gardeisen, Emili Junyent Sánchez i Antonio López Marcos.

L’edició ha estat possible gràcies al finançament del Museu de Lleida i la Universitat de Lleida, amb la col·laboració del Museu d’Arqueologia de Catalunya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, els ajuntaments d’Arbeca, Juneda i Soses, Iltirta Arqueologia SL i diverses institucions i projectes de recerca francesos i estatals.

Nota de premsa

Enllaç al llibre en pdf

Fotos: Museu de Lleida i GIP (UdL)

La relació de Lleida amb la CHE ha estat històrica i continua sent activa, lligada a projectes de regulació, infraestructures de reg i actuacions ambientals que han consolidat una gestió participativa i sostenible del recurs. L’exposició itinerant del centenari s’instal·la a la Sala d’exposicions temporals del Museu de Lleida, al centre urbà, com a espai de trobada per recordar aquest llegat i projectar-lo cap al futur.

La inauguració tindrà lloc el dijous 17 de setembre, a les 19.00 hores

Durant la trobada es donarà a conèixer la nova oferta educativa del Museu i la seva aposta per convertir el patrimoni en una eina per comprendre el món contemporani. Entre les principals novetats destaquen el nou itinerari «Una història que alimenta», les propostes vinculades a l’exposició «Volaverunt», els recursos educatius digitals, com el videojoc web «Explora Ilerda. Viatge al passat», i el projecte estratègic «Escoles amigues», una iniciativa que impulsa aliances estables amb els centres educatius mitjançant projectes d’Aprenentatge Basat en Projectes (ABP) i d’Aprenentatge Servei (ApS).

22 DE SETEMBRE. PROGRAMA

• 17.30 h Benvinguda, a càrrec de Clara Arbués, directora del Museu de Lleida
• 17.40 h Presentació de les novetats de l’oferta educativa, a càrrec de Miquel Sabaté i Mariona Huguet, educadors del Museu de Lleida
• 18.15 h Visita comentada a la col·lecció permanent i a l’aula didàctica per descobrir les noves propostes, els materials educatius i els recursos que acompanyen les visites i els tallers
• 19.30 h Cloenda

Sota el lema “Transformant l’aula a través del patrimoni”, el programa ofereix activitats per a totes les etapes educatives, des de l’educació infantil fins a la universitat, amb una proposta que integra el patrimoni de les Terres de Ponent en el currículum escolar mitjançant metodologies competencials i experiencials.

Entre les principals novetats destaca “Una història que alimenta. Som el que mengem?”, una activitat que convida l’alumnat a recórrer la història de l’alimentació a través de les col·leccions del Museu. Mitjançant un carretó didàctic interactiu, els participants descobreixen l’evolució dels hàbits alimentaris, des de la prehistòria fins als nostres dies, per acabar reflexionant sobre la dieta mediterrània, el consum responsable, els productes de proximitat i els hàbits saludables. Aquesta activitat adapta l’antic itinerari “Història de l’alimentació”, donant-li un nou enfocament i afegint els canvis actuals respecte als paràmetres alimentaris.

L’altra incorporació és “Volaverunt: gravats de Goya per canviar el món”, vinculada a l’exposició temporal del Museu “Volaverunt. Els gravats de Goya en la contemporaneïtat (del 29 d’octubre de 2026 al 28 de febrer de 2027). L’activitat utilitza els gravats de Goya per abordar qüestions plenament contemporànies com la desinformació, les fake news, l’abús de poder o la violència a les xarxes socials, demostrant que el patrimoni també és una eina per fomentar el pensament crític i la participació ciutadana.

La programació manté, alhora, una aposta clara per les metodologies actives i l’aprenentatge vivencial. Les activitats combinen la visita a les col·leccions amb recreacions històriques, objectes manipulables, maletes didàctiques i tallers que converteixen l’alumnat en protagonista del procés d’aprenentatge.

Un dels eixos estratègics continua sent el projecte Escoles amigues, que estableix aliances estables amb els centres educatius mitjançant projectes d’aprenentatge basat en projectes (ABP), així com les iniciatives d’Aprenentatge Servei desenvolupades conjuntament amb instituts de formació professional de Lleida.

La tecnologia també guanya protagonisme amb el projecte Ludimus, que amplia els recursos interactius del Museu. La principal novetat és el videojoc web Explora Ilerda. Viatge al passat, una experiència digital que permet a l’alumnat continuar l’aprenentatge després de la visita interactuant amb personatges i espais de la ciutat romana en un entorn virtual tridimensional.

El Museu reforça igualment el seu compromís amb la inclusió i l’accessibilitat, incorporant recursos adaptats com la lectura fàcil, els pictogrames, l’audiodescripció i la interpretació en llengua de signes, així com una mirada transversal que integra la perspectiva de gènere, la diversitat cultural i els Objectius de Desenvolupament Sostenible en totes les activitats.

L’oferta educativa es desenvoluparà del 22 de setembre de 2026 al 18 de juny de 2027 i inclou visites en català, castellà i anglès, a més d’itineraris adaptats als diferents nivells educatius. La presentació a la comunitat docent tindrà lloc el dimarts 22 de setembre.

Aquesta intervenció correspon a la primera fase d’un projecte de renovació de la recepció, el gruix del qual tindrà lloc durant l’any vinent. Atès que les obres afecten directament l’espai d’accés al museu, serà necessari suspendre temporalment l’activitat durant aquests tres dies per garantir la seguretat i el correcte desenvolupament dels treballs.

El tancament coincideix amb el dia d’obertura gratuïta mensual, que excepcionalment no es podrà celebrar. Per compensar aquesta afectació i facilitar l’accés al màxim nombre de visitants, el Museu oferirà jornades de portes obertes durant la resta de la setmana, de manera que el públic el podrà visitar gratuïtament.

Amb aquesta actuació, el Museu continua treballant per oferir un equipament més accessible, funcional i confortable, millorant l’experiència de totes les persones que el visiten i també del personal propi.

El Museu agraeix la comprensió dels visitants per les molèsties ocasionades i els convida a aprofitar les jornades de portes obertes per descobrir o redescobrir les seves col·leccions.

Enguany us proposem un cicle de pel·lícules que ens connecten amb els cinc sentits, i que posen l’accent en la funció simbòlica dels objectes.

Programa

3 de juliol, a les 22.00 hores: “Wonder”. Basada en el llibre del mateix títol escrit per Raquel Palacio (2012). Un nen que neix amb una deformitat facial comença a assistir a una escola ordinària per primera vegada a cinquè de primària. Lluita contra l’assetjament escolar, però també fa amistats a mesura que ell, la seva família i la comunitat escolar s’adapten a la seva nova realitat.

Veure tràiler

10 de juliol, a les 22.00 hores: “El regne del cel”. Les Croades del segle XII són el marc en què se situa aquesta història. El seu protagonista, Bailan, és un jove ferrer francès que hereta el títol de cavaller del seu pare il·legítim, Godfrey d’Ibelin, i que es convertirà en una peça clau en la defensa de Jerusalem durant l’atac de Saladí.

 Veure tràiler

17 de juliol, a les 22.00 hores: “Chocolat”. A Lansquenet, un poble francès molt tradicional, on res ha canviat en els últims cent anys, l’arribada de dos forasteres, Vianne Rocher i la seva filla Anouk, ho transtornarà tot. Vianne inaugura una xocolateria plena de dolços que sacseja la rígida moral de la comunitat.

Veure tràiler

24 de juliol, a les 22.00 hores: “El metge”. Adaptació de la novel·la històrica homònima de Noah Gordon que es va convertir en un best-seller el 1986. Ambientada a Anglaterra, al segle XI, narra la història de Rob Cole, un jove que es queda orfe en morir la seva mare víctima d’una estranya malaltia. Aquesta circumstància l’anima a anar-se’n a Pèrsia a estudiar medicina sota la tutela del savi doctor Ibn Sina.

Veure tràiler

31 de juliol, a les 22.00 hores: “El meu veí Totoro”. Quan dos noies joves es muden al camp per estar a prop de la seva mare malalta, tenen aventures amb els meravellosos esperits del bosc que viuen a prop.

Veure tràiler

Es presentarà un antic volum musical conservat al Museu de Lleida amb un concert comentat, de caràcter pedagògic. «Del manuscrit al faristol: Un cantoral lleidatà de 1536»  és una aproximació al context de la Seu Vella de Lleida al segle XVI a partir del cant gregorià. El concert comentat anirà a càrrec dels musicòlegs Jordi Cebolla i Josep M. Salisi, amb la participació del Cor de Cambra Absis d’Ivars d’Urgell.

L’estudi musicològic del fons és un projecte impulsat i produït pel Museu de Lleida amb la col·laboració de Fundació Horitzons 2050 i el Consorci del Turó de la Seu Vella.

Entrada lliure, prèvia reserva a: reserves@museudelleida.cat

Cartell

Agustí Duran i Sanpere fou un historiador de l’art, museòleg, arxiver, antropòleg, arqueòleg i escriptor cerverí que treballà tota la seva vida al servei de la cultura catalana. Transformà la manera com s’entenia i es gestionava el patrimoni, amb una visió integral que connectava disciplines i territoris. El seu objectiu era democratitzar el coneixement històric a totes les capes de la societat i el seu llegat més important és el treball en xarxa: va donar suport tècnic constant a centenars de museus, arxius i centres d’estudis locals. Aquesta tasca, sostinguda fins i tot durant la guerra i la dictadura, va bastir els fonaments de l’actual sistema de museus locals catalans.

El cicle s’iniciarà aquest divendres dia 22 a les 19h amb “Agustí Duran i Sanpere i els mestres retaulers del Tres-cents a Lleida”, a càrrec de la Doctora Francesca Español (Universitat de Barcelona i Vicepresidenta dels Amics de l’Art Romànic).

Divendres 29 a les 19h tindrà lloc la conferència “La conservació-restauració dels retaules gòtics de pedra. Les intervencions del CRBMC als retaules de les vessants del Segre” per part del senyor Pere Rovira, del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

I tancarà el cicle el doctor Joan Valero, president d’Amics de l’Art Romànic (IEC), amb “Agustí Duran i Sanpere i els retaules de pedra del segle XV” el dijous 4 de juny a les 19h.

Durant tot el cap de setmana hi haurà portes obertes (dissabte de 10.00 a 14.00 h, de 16.00 a 18.00 h i de 20.00 a mitjanit; diumenge de 10.00 a 14.00 h). A més, durant la Nit dels Museus també s’han programat diverses activitats: la presentació dels resultats del projecte Escoles Amigues, visites guiades a l’exposició temporal, un taller familiar i música a la plaça, a càrrec de Ponent Roots.

La Nit dels Museus començarà amb la inauguració de l’exposició «Mascançà: escac a la frontera», fruit del treball realitzat amb l’INS la Serra de Mollerussa, l’Escola Amiga d’aquest curs escolar, i amb una partida d’escacs vivent a la plaça del Museu. També hi haurà visites guiades a l’exposició «Instruments de l’ànima» (amb inscripció prèvia a reserves@museudelleida.cat), un taller familiar de creació d’amulets amb l’artista Rosa Franco i música a la plaça a càrrec de Ponent Roots. Durant tota la vetllada, La Gorgona oferirà servei de foodtruck a la plaça.

A més de l’exposició permanent del Museu, aquests dies es poden visitar també dos mostres temporals: «Instruments de l’ànima» i «Mascançà: escac a la frontera». La primera és un projecte impulsat per quatre museus catalans que convida a descobrir com els objectes materials esdevenien vehicles per a la transcendència a l’edat mitjana. La mostra posa l’accent en la funció espiritual i simbòlica dels objectes, més que en el seu valor estètic, i ofereix una nova mirada sobre el patrimoni medieval. D’altra banda, “Mascançà: escac a la frontera” és una mostra multidisciplinària que recull el treball d’investigació fet per l’alumnat de 2n d’ESO de l’INS la Serra de Mollerussa durant el curs 2025-2026. El projecte, emmarcat en el programa “Escoles Amigues”, utilitza el joc dels escacs com a fil conductor i metàfora per desgranar la complexitat de la frontera medieval a l’antic Mascançà (actual Pla d’Urgell).

Diumenge, la celebració del Dia Internacional dels Museus continua a les 18.00 h amb l’espectacle familiar «Sr. Goldberg, he perdut la son!», pensat no només per als més menuts de la casa, sinó per a tot aquell que es deixi fascinar per la música de Bach, per les històries de conte i per la màgia del teatre d’ombres. L’argument és simple: una nena que ha perdut la son prova de recuperar-la en un viatge oníric que començarà amb la seva iaia, que no sols ha perdut la son sinó també una mica la memòria. Aquest espectacle és una investigació teatral i poètica de la companyia El Gecko con botas sobre el món dels somnis en la infància i la vellesa, amb un trio de músics que ens recrearan algunes de les Variacions Goldberg, suposadament escrites per a un comte que no podia dormir. Les entrades s’han d’adquirir amb antelació a: https://www.entrapolis.com/entrades/concert-familiar-sr-goldberg-he-perdut-la-son.

A més a més, el Museu de Lleida participa de l’acció conjunta a les xarxes socials dels museus de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, que vol destacar totes les accions desenvolupades per la Xarxa al llarg dels darrers deu anys. La iniciativa permetrà explicar, de manera propera i accessible, com el treball compartit ha contribuït a reforçar els museus i a generar projectes amb impacte territorial.

Cartell d’activitats al Museu de Lleida
Informació de l’espectacle «Sr. Goldberg, he perdut la son!»
Programa ‘Nit dels Museus’ a Lleida
Programa d’activitats de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran