Del 13 de maig al 17 de juny de 2025

La mostra “Records de la meva família” és el resultat d’un treball realitzat per l’alumnat de 4rt d’ESO del col·legi Episcopal, una de les Escoles Amigues del Museu de Lleida. El projecte està basat en l’exposició “Una altra història”, que es va poder visitar al museu entre l’11 de juliol i el 17 de novembre de 2024, i que mitjançant un centenar d’objectes quotidians explicava les històries personals que hi havia darrere de cadascun d’ells.

L’alumnat de l’Episcopal va fer un treball previ visitant l’exposició, i després va treballar la proposta al col·legi. El resultat és el que es presenta a la mostra “Records de la meva família”. El projecte proposava escollir un objecte de casa seva relacionat amb la història familiar o que tingués un significat especial per a algun ascendent. La mostra és una selecció d’aquests objectes, l’estudi dels quals ha permès a l’alumnat comprendre part del seu passat de forma propera i quotidiana. El treball que s’ha realitzat ha facilitat, també, la relació intergeneracional entre els membres de les famílies i conèixer millor les històries amagades darrere d’aquests objectes, que són, en definitiva, les històries de cada família.

Entre els objectes exposats hi ha roba, vehicles, eines de treball, cartes, llibres, jocs… en definitiva, records que han perviscut al llarg del temps gràcies al vincle emocional que enllaça aquests objectes del passat amb l’actualitat, i que permet explicar la història a partir de totes les petites històries que hi ha darrere de cada objecte.

Nota de premsa

Fotos: Santi Iglesias

El Museu de Lleida i la Fundació Sorigué presenten una exposició que explora el vincle entre l’art contemporani i la història: “Origen”, que mostra una selecció d’obres de la col·lecció de la Fundació Sorigué en diàleg amb peces històriques del Museu de Lleida.

El concepte origen que dona nom a la mostra al·ludeix indubtablement a les albors de l’art, a les arrels de l’art contemporani en l’art anterior, i també als orígens de la col·lecció Sorigué a Lleida. La institució manté el vincle i el retorn amb el territori que l’ha vist néixer a través del seu compromís amb la cultura. En l’art contemporani, les arrels no sols miren al passat, sinó que serveixen com a base per a la innovació i l’experimentació. En aquest sentit, la selecció d’obres presents en l’exposició, ens connecta amb les qüestions contemporànies, nodrint-se del seu entorn més immediat, així com d’un llarg bagatge cultural. Més enllà de reflectir el seu context, aquestes obres també són un mirall d’allò que les ha precedit, en un procés continu de revisió, reinterpretació i resignificació d’idees i imatges. Amb aquesta mostra es fa evident que la creació contemporània beu sempre del passat i que molts artistes actuals tenen alguns dels seus referents en els moviments artístics que els han precedit. Així mateix, el discurs d’ ”Origen” demostra que els artistes, d’abans i d’ara, aborden els grans temes de la humanitat des de la prehistòria fins a l’actualitat. Alguns dels temes que es tracten en aquesta mostra són el canvi climàtic, l’habitatge, la condició humana, les cures o l’alimentació.

Dossier de premsa

Visites guiades

Taller familiar Art i natura en blau

Fotos: Santi Iglesias

El Museu de Lleida acull el préstec d’una obra dels últims anys d’Anton van Dyck, procedent del Museo Nacional del Prado, dins del projecte “L’art que connecta”, una iniciativa conjunta del Museo Nacional del Prado i Telefónica, que commemora el centenari de la companyia i fomenta la connexió de les persones, apropant obres mestres de la col·lecció del museu madrileny a ciutadans de tota la geografia espanyola.

L’obra que es pot veure a Lleida és “Beatriz de Hemmema, comtessa d’Oxford”, característica de l’última etapa d’Anton van Dyck. Aquest retrat mostra Beatriz van Hemmema, de família de Frisia, que va contreure matrimoni abans de 1626 amb Robert de Vere, comte d’Oxford. La rosa que sosté a la mà s’associa a la fecunditat en retrats femenins. Si es pinta pansida, com tal vegada succeeix aquí, pot a·ludir a la seva condició de vídua. La situació del personatge en primer pla, davant d’ un gran volum, ja fos arquitectònic, petri o vegetal, amb una fuga cap a un paisatge obert en un extrem, és una solució compositiva característica de l’última etapa a Anglaterra, i marcarà enormement el desenvolupament del retrat anglès en els següents segles. Signat i datat a la roca sobre la qual recolza les seves mans, possible símbol de la seva fortalesa. Aquesta pintura va ingressar a la Col·lecció Reial el 1745 procedent de la col·lecció del duc de l’Arco.

Nota de premsa

Fotos: Santi Iglesias

Del 18 de setembre de 2024 al 19 de gener de 2025

La mostra, comissariada per Maria Ribera, vol reivindicar la figura d’Emili Pujol, músic, pedagog, escriptor i compositor, i la seva vinculació amb Ponent, on va néixer i on va retornar després d’assolir un gran èxit internacional. L’exposició mostra disset objectes originals, tots ells del Llegat Emili Pujol, que el músic va donar a la ciutat de Lleida i que formen part del fons de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Alguns d’aquests objectes estan dipositats fa anys al Museu de Lleida, i una part d’ells es mostra en aquesta exposició, com per exemple, la famosa guitarra Torres.

Emili Pujol Vilarrubí va néixer el 7 d’abril de 1886 a la Granadella i va morir a Barcelona l’any 1980. Malgrat haver viscut i treballat a diferents punts d’Europa, no va perdre mai el contacte amb el seu lloc d’origen, fent estades al seu mas Janet de les Garrigues, oferint concerts a Lleida i, ja en plena maduresa, impartint cursos a Cervera i a Lleida. La mostra es divideix en petits àmbits, que expliquen diferents moments vitals de Pujol.

Nota de premsa

Activitats

Concert Hopkinson Smith

Concert CarlesTrepat

Trobada Taller amb Carles Trepat

Fotos: Santi Iglesias

De l’11 de juliol al 17 de novembre de 2024

L’exposició “Una altra història” va ser creada a partir del programa homònim produït per TV3 amb la col·laboració d’El Terrat, i va estar exposada al Museu d’Història de Catalunya de l’1 de febrer al 28 d’abril. A Lleida es podrà veure fins al 17 de novembre de 2024. La mostra presenta gairebé un centenar d’objectes quotidians que expliquen les històries personals que hi ha darrere de cadascun d’ells que, alhora, configuren un mosaic que presenta la història del nostre país dels darrers cent anys. L’exposició està organitzada pel Museu de Lleida i el Museu d’Història de Catalunya, amb la col·laboració de 3Cat, El Terrat i EZ Films-Ireland. S’ha publicat un catàleg de la mostra, que estarà a la venda a la botiga del museu, i s’han organitzat un seguit d’activitats paral·leles.

Dels 100 objectes que van formar part de l’exposició del Museu d’Història de Catalunya, a Lleida se n’exposen 91. Tots ells van ser triats al programa homònim que es va emetre a TV3 al llarg dels mesos de novembre i desembre de 2023, presentat per Albert Om i que es va enregistrar en vuit espais emblemàtics del patrimoni català: el Monestir de Sant Pere de Rodes, el Museu d’Art de Girona, el Castell de Santa Florentina, la Universitat de Barcelona, el Reial Monestir de Santes Creus, l’Institut Pere Mata, el Palau Episcopal de Solsona i el Castell de Gardeny. En els diferents capítols del programa, persones de tot Catalunya van presentar els objectes i van explicar les històries personals que els fan singulars. Unes històries que són la base de la història del nostre país.

El programa està basat en el format de “National Treasures”, creat per la productora EZ Films i estrenat a la televisió pública d’Irlanda RTÉ1. Entre les diverses adaptacions de l’espai hi ha “Tresors amb història” a À Punt, també amb producció d’El Terrat, del qual s’han emès tres temporades.

La selecció dels objectes està fonamentada en la diversitat, la temàtica, la importància i representativitat cultural i la història dels objectes. La majoria són objectes quotidians que expliquen la història de Catalunya dels últims 100 anys, mitjançant les grans històries personals que hi ha darrere de cadascun dels objectes.

Nota de premsa

Activitat familiar: Carta triada, carta encertada

La veu dels objectes

Nits Gastronòmiques

IV Jornada Patrimoni i Educació

Fotos: Santi Iglesias

Fins al 19 de maig

“La ciutat de les llums” és una instal·lació-espectacle, obra de l’artista hispano xilè David Zuazola, coproduïda pel Museu de Lleida i el Centre de Titelles en el marc de la 35a Fira de Titelles de Lleida. Es tracta d’un projecte que té com a objectiu unificar la visió que tenen de la seva ciutat les persones que hi viuen i que es podrà veure com a espectacle teatral, però també, de manera autònoma, com a mostra escenogràfica. “La ciutat de les llums” arriba per primer cop a Catalunya i també és la primera vegada que es veurà en un museu. Més de 600 persones s’han implicat de manera directa en aquest projecte.

“La ciutat de les llums” que es veurà a Lleida consta de 14 escenes, que destaquen aspectes com la boira i el sol, l’Horta, la contaminació, les Basses d’Alpicat, l’11 de desembre de 2017 al Museu de Lleida, el Palau de Vidre, el bombardeig del Liceu Escolar, el tren, l’aeroport d’Alguaire i la Fira de Titelles, sempre amb la Seu Vella present, i altres conceptes que s’aniran desvetllant al llarg de l’espectacle.

Durant la Fira de Titelles, els dies 3, 4 i 5 de maig, s’oferiran cinc representacions. A partir de llavors, i fins al 19 de maig, s’aniran alternant les representacions de la campanya escolar, amb l’obertura del projecte com a mostra. Cal dir que mentre hi hagi representació, no serà possible visitar la instal·lació. Durant la Nit dels Museus, el dia 18 de maig, es faran dos representacions més. I el 19 de maig es clourà el projecte de “La ciutat de les llums” a Lleida.

Nota de premsa

Del 23 de gener al 7 d’abril de 2024 / PRORROGADA FINS AL 19 DE MAIG

L’exposició “Exvots. Miralls de l’agraïment”, comissariada per l’antropòleg lleidatà Josep Roca, és una idea del Museu Etnològic i de Cultures del Món (MuEC) de Barcelona, que s’ha adaptat i produït per a Lleida pel propi Museu de Lleida, i que està vinculada amb el 3r Congrés d’Antropologia de Catalunya, celebrat a la Universitat de Lleida (UdL) els dies 24, 25 i 26 de gener.

“Exvots. Miralls de l’agraïment” presenta una selecció d’objectes procedents dels fons del MuEC, als quals el Museu de Lleida n’ha afegit d’altres procedents del seu propi fons, i algun més del territori de Ponent. Concretament, s’exposa una part de la col·lecció d’exvots ibèrics procedents d’una antiga donació particular d’Aitona; una selecció d’objectes apareguts a l’excavació arqueològica de Cappont, que formen part del fons de l’Arxiu Arqueològic de Lleida; i també uns exvots de cera cedits pel Santuari del Sant Crist de Balaguer.

Nota de premsa

Fotos: Santi Iglesias

Del 15 de desembre de 2023 al 7 de gener de 2024

La mostra presenta les obres finalistes del Premi Horitzons de la Biennal de Gravat de Lleida, una iniciativa de la Fundació Privada Horitzons 2050, amb el suport de la Col·lecció Gelonch Viladegut i del Museu de Lleida. En aquesta primera edició de 2023, centrada en el gravat calcogràfic, han concorregut al premi 105 obres de 64 artistes de 17 nacionalitats diferents (21 procedents de Catalunya; 15 d’Espanya; 8 d’Itàlia; 4 de Mèxic; 2 d’Argentina, França i Taiwan, i 1 procedent de Rússia, Bielorússia, Andorra, Puerto Rico, Canadà, Equador, Bèlgica, Polònia, Albània i Síria).

La mostra presenta les obres finalistes, entre les quals es troba l’obra guanyadora, “Fantasia, Luogo e Memoria”, de l’artista italiana Silvana Martignoni.

Fotos: Santi Iglesias

Del 30 de novembre de 2023 al 7 de gener de 2024

Sis obres d’art contemporànies, procedents de sis galeries d’art catalanes, dialoguen amb obres de l’exposició permanent del museu. El projecte, comissariat per Montse Frisach, s’emmarca en la Setmana de l’Art, organitzada per les Galeries d’Art de Catalunya, i té lloc simultàniament al Museu Can Framis de la Fundació Privada Antoni Vila Casas a Barcelona, al Museu Maricel de Sitges, al Museu d’Art Modern de Tarragona i al Museu de Lleida.

Les sis obres seleccionades es distribueixen al llarg del recorregut del museu, des de la prehistòria fins a l’època moderna. Una pintura de Josep Maria Subirachs, procedent d’Artur Ramon Art, reflexiona sobre la mort al costat de la reproducció de la tomba d’una dona en avançat estat de gestació, de l’edat de Bronze, procedent de Minferri (Juneda). Més endavant, en una vitrina de l’àmbit ilerget, una escultura de Marta Pruna, de la Galeria Espai Cavallers de Lleida, mostra una dona forta i fermament arrelada al terra. Ja a les sales d’època medieval, una obra de Marie-France Veyrat, de la Galeria Atelier de Barcelona, evoca la creu com a símbol universal, dialogant amb una sèrie de creus romàniques. Una pintura de Josep Maria Garcia-Llort (Sala Dalmau, Barcelona), presenta una monja que confraternitza amb el dimoni, mentre al retaule gòtic del costat, sant Bartomeu i sant Miquel sotmeten la bèstia. De la Galeria Imaginart de Barcelona s’exposa una obra de Maria Eugenia Trujillo, una mena de custòdia amb icones relacionades amb la feminitat, que es podrà veure a un dels àmbits d’època moderna. Finalment, l’obra de Lorenzo Fernández (Pigment Gallery) reflexiona sobre el concepte d’espoli de les obres d’art, en una de les parets buides que encara avui hi ha al museu des del 2021, quan es van haver de lliurar les obres en litigi procedents de les parròquies de la Franja.

Fotos: Santi Iglesias

Del 18 d’octubre a finals de novembre de 2023

L’escultura gòtica del sant Salvador, atribuïda al Mestre d’Albesa, s’ha incorporat als fons del museu gràcies al dipòsit de la Generalitat de Catalunya, que l’ha adquirit al seu propietari. L’escultura, de grans dimensions, és de pedra i conserva tota la policromia. La iconografia mostra una representació de Crist del Judici Final, que segueix els trets habituals del Mestre d’Albesa: ulls ametllats, cabells rinxolats que cauen de costat deixant el front obert, i una barba partida, amb tirabuixons al bigoti. El Mestre d’Albesa, imitador de l’art de Bartomeu de Robió, és un dels artífexs més representatius de l’anomenada Escola de Lleida d’escultura del segle XIV.

L’escultura procedeix de Vilanova de Segrià, tal com consta als documents de la família que n’era la propietària, i en un informe redactat el maig de 1938, després que fos requisada durant la Guerra Civil Espanyola i traslladada posteriorment a Lleida. Al Museu de Lleida hi ha un dosser policromat provinent, també, de Vilanova de Segrià. Tot i que es desconeix si les dues peces havien format part d’un mateix retaule, les dimensions i la comparació estilística amb el realitzat pel mateix escultor a Albesa, conservat encara avui al seu lloc original, podrien fer-ho creure.

Nota de premsa

Fotos: Santi Iglesias