Slide background

Visita el museu!

Slide background

Programa educatiu del Museu de Lleida 2018 - 2019

Slide background

Slide background

Santa Quitèria

Lleida acollirà una obra inèdita d’Antoni Viladomat de gran interès: “Santa Quitèria amb una vista de la ciutat de Lleida al fons”

La mostra El pintor Antoni Viladomat (1678-1755). El relat pintat que es podrà visitar al Museu de Lleida: diocesà i comarcal des del 12 de maig fins al 2 de novembre de 2014, forma part del conjunt d’exposicions dedicades al pintor Antoni Viladomat programades dins dels actes de celebració del Tricentenari i comissariades pel Dr. Francesc Miralpeix, professor de la Universitat de Girona. De manera simultània però diversa, la figura i l’obra del pintor més rellevant de la primera meitat del segle XVIII a Catalunya es podrà contemplar en la seva totalitat al Museu de Lleida: diocesà comarcal, al Museu d’Art de Girona, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu de Mataró i al conjunt dels Dolors de Santa Maria de Mataró.

L’exposició prevista a Lleida és una gran ocasió per a contemplar un tria exquisida d’obres de gran format, set de les quals integrants del conjunt de vint pintures dedicades a la Vida de sant Francesc de l’antic convent franciscà de Barcelona, dipositades per la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Les històries de la sèrie franciscana, d’una naturalisme contingut i serè, contenen l’essència de la proposta estètica de Viladomat i la clau del seu ulterior èxit. Aquest conjunt tan notable de pintura de temàtica religiosa anirà acompanyat de tres obres “lleidatanes”: el Sant Sopar, una de les més grans i millors del seu extens catàleg, i els olis sobre tela recentment restaurats Aparició de Crist a santa Teresa i Jesús troba la seva mare, provinents del monestir de les monges carmelites del Sagrat Cor de Jesús de la Caparrella, que excepcionalment sortiran per uns mesos de l’estricte àmbit de la clausura monàstica. Alhora, Lleida també acollirà una altra de les millors obres del repertori del pintor: el quadre Jesús entre els doctors del Monestir de Montserrat.

Amb tot, la mostra del Museu de Lleida: diocesà i comarcal ens reserva una sorpresa de gran interès per a la ciutat. Es tracta d’una representació de santa Quitèria davant d’una vista inèdita de Lleida. Al costat inferior esquerre del quadre hi figura l’heràldica de la ciutat i, al fons, una recreació de la Lleida dels primers decennis del segle XVIII. Una comparació amb la Vista oriental de la ciudad de Lérida (1783) de Juan Fernández Palomino (1787) o amb la detalladíssima descripció de Lleida dibuixada per Antonis van Wyngaerde el 1563 és suficient per a descobrir-hi el pont sobre el riu Segre —amb el portal al bell mig—, el perfil de la Seu, la Suda, el convent dels dominics i fins i tot el castell de Gardeny, al fons. Tot i que prové d’una col·lecció barcelonina, no és gens agosarat deduir-ne el seu origen lleidatà.

Des de finals del segle XV, el culte a santa Quitèria va prendre un nou impuls a la ciutat del Segre gràcies a un acord de la Paeria, que va institucionalitzar la festivitat de la santa. L’acord responia al fet que al monestir de Sant Hilari, ubicat als terrenys on avui s’aixeca l’Hospital Provincial, s’hi conservava una relíquia del cap de la santa que havia fet “molts he innumerables miracles en moltes e diverses persones tocades ho perilloses de mal de rabia”, segons detallen els documents de l’època. El monestir va resultar molt malmès durant la Guerra de Segadors (1640-1452), i es desconeix que va acabar passant amb tan cèlebre relíquia. Sigui com sigui, aquesta pintura demostra que la devoció per la santa encara restava ben viva a la ciutat anys després, en temps del pintor Antoni Viladomat.

Des del punt de vista estilístic, la pintura, que tot just ara es presenta per primera vegada al públic, és excepcional: la santa Quitèria té l’aire sofert de les santes de la pintura napolitana del barroc, per bé que amb la contenció expressiva habitual de les figures femenines de Viladomat. El ganivet que recorda el seu tràgic martiri —posat en diagonal, sobre la peanya antiga—, la delicadesa del tractament del seu rostre, el detall preciosista de les joies o la paleta d’intensos turqueses del cel subratllen la qualitat d’aquesta obra inèdita, que cal datar cap a 1720-1740 i que reclama ser considerada entre les millors del catàleg del pintor.