Slide background

Visita el museu!

Slide background

Programa educatiu del Museu de Lleida 2019 - 2020

Slide background

Slide background

Relleu d'alabastre

El Museu de Lleida cedeix en préstec dues peces al Museu de Badalona i al Museu Episcopal de Vic per a dues exposicions temporals

El Museu de Lleida: diocesà i comarcal participa, a través del préstec temporal de dos objectes, en dues exposicions de museus catalans. Es tracta de la mostra El sexe a l’època romana, que s’inaugura aquest dijous 11 d’abril al Museu de Badalona; i de Facies Fidei, que té prevista la seva inauguració divendres 12 d’abril al Museu Episcopal de Vic.

A l’exposició del Museu de Badalona el Museu de Lleida cedeix un amulet fàl·lic de bronze, procedent de la vila romana del Romeral d’Albesa, i normalment exposat a les sales del museu. La mostra El sexe en època romana és la primera de producció pròpia de l’Arqueoxarxa, la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya, de la qual el Museu de Lleida està a punt d’entrar a formar part. Liderada pel Museu de Badalona, l’exposició dóna a conèixer l’univers sexual de l’antiga Roma, des de la República fins al segle IV, a través de peces originals procedents de diverses col·leccions catalanes, reproduccions de pintures i textos d’autors llatins.

D’altra banda, per a la mostra Facies Fidei del Museu Episcopal de Vic (MEV), el Museu de Lleida ha cedit el relleu d’alabastre “Resurrecció dels morts”, del taller de Bartomeu de Robió, datat c. 1360-1365, i procedent del retaule major de la Seu Vella de Lleida. Conservada habitualment a les reserves del Museu, aquesta obra es va poder veure a l’exposició permanent amb motiu d’una visita temàtica, els dies 30 i 31 d’octubre i 1 de novembre de 2010. L’exposició del MEV Facies Fidei. Expressions artístiques de la fe cristiana a la Catalunya medieval proposa un diàleg entre set obres del Museu Episcopal de Vic i set procedents de les col·leccions diocesanes de Barcelona, Girona, Lleida, Solsona, Tarragona, Tortosa i Urgell.

La cessió temporal d’objectes a d’altres institucions forma part del quefer habitual dels museus. És una manera de treballar en xarxa i facilitar la realització d’exposicions que, d’altra forma, no serien possibles de fer. A més, contribueix a difondre part de les col·leccions que, en moltes ocasions, no es poden exposar per falta d’espai i es conserven a les sales de reserva dels museus.