Slide background

Visita el museu!

Slide background

Programa educatiu del Museu de Lleida 2017 - 2018

Slide background

Slide background

Renaixement i Barroc

tapissos

Dos tapissos de la Història de Mestra

La col·lecció de quinze tapissos que conserva el Museu de Lleida, procedent de la Seu Vella, s’organitza a partir de quatre sèries agrupades per la seva temàtica: la dels «Vicis i Virtuts», la de «Mitologia», la de «David i Betsabé» i la de la «Història d’Abraham».

La sèrie de temàtica mitològica té l’origen en els mites o narracions de l’antiguitat clàssica. Dos dels tapissos ens narren la història de Mestra, extreta de Les Metamorfosis d’Ovidi, una noia d’una bellesa extraordinària que es venia com a esclava per tal que el seu pare, Erisictó, pogués apaivagar la fam insaciable que patia com a càstig per haver talat un bosc d’alzines consagrat a Demèter. Tanmateix, gràcies a l’ajut atorgat pel seu antic amant, el déu Neptú, Mestra posseïa el do permanent de la transmutació, que li permetia escapolir-se sempre de la casa de l’amo que l’havia comprat i retornar a casa seva, per tornar a vendre’s un altre cop i així proveir el seu pare constantment de nous recursos.

Ambdós tapissos foren teixits a Brussel·les cap a 1500-1510 i van arribar a la Seu Vella el 1536 gràcies a una donació del bisbe Jaime Conchillos. Han estat restaurats a l’IRPA (Institut Royal du Patrimoine Artistique, Brusel·les) mercès a l’esponsorització de la Fundació La Caixa.

Fitxa tècnica:
  • Dos tapissos de la Història de Mestra
  • Llana i seda
  • Tapissos
  • Brussel·les, taller desconegut. Cartrons atribuïts a Jan van Roome (?)
  • Cap a 1500-1510
  • Seu Vella de Lleida
  • Núm. Inv. MLDC 2033 i 2034 (dipòsit del capítol de la Catedral de Lleida)
martiri_snadreu

Martiri de sant Andreu

La identificació d’aquesta obra amb un gravat del pintor i gravador francès Claude Vignon, datat el 1623, va permetre establir-ne la seva autoria. La pintura és una còpia exacta de l’estampa, però amb la composició invertida. Es tracta d’una representació plenament barroca, molt en la línia de certs treballs de Ribera. Presenta una composició en aspa, i es troba executada amb una pinzellada hàbil i precisa, de gran qualitat plàstica.

Claude Vignon és un artista nascut a Tours el 1593 i format als ambients manieristes de París i caravaggistes de Roma. Va viatjar a Barcelona entre 1623 i 1624, on fou greument ferit. El fet que el gravat esmentat estigui datat, precisament, el 1623, ha fet suposar que la nostra pintura va ser executada a Barcelona.

Fitxa tècnica:
  • Martiri de sant Andreu
  • Claude Vignon
  • Oli sobre llenç
  • Cap a 1623
  • Núm. Inv. MLDC 215
brac-reliquiari-valeri

Braç reliquiari de sant Valeri

Es tracta d’un braç-reliquiari cobert amb una màniga que imita plecs horitzontals i es remata amb un puny. Al dit índex hi ha un anell amb una pedra, en al·lusió als anells que duien els bisbes. El braç es munta sobre una peanya de fusta de planta quadrada. A l’interior encara es conserva la relíquia d’un avantbraç que va motivar l’execució d’aquest receptacle.

Les relíquies de sant Valeri es conservaven a Sant Vicenç de Roda d’Isàvena, on van arribar el 1050 procedents d’Estada (Osca), en temps del bisbe Arnülf. Un cop es va desplaçar la seu de la diòcesi de Roda a Lleida (s. XII), les relíquies es van convertir en unes de les més venerades del bisbat, i d’aquí que es traslladés un fragment del braç a Lleida.

A Roda també es conservava el famós tern de sant Valeri, un conjunt d’induments episcopals, de factura hispanoàrab, que es relacionava amb el sant i que es venerava com una relíquia en si. La gran devoció que existia per aquestes despulles va fer que el tern es traslladés a la Seu de Lleida en data indeterminada, on ja hi era el 1489. Avui es conserva dispers entre diferents col·leccions i museus, molts d’ells forans.

Fitxa tècnica:
  • Braç reliquiari de sant Valeri
  • Alberto Portella
  • Plata fosa i repussada, peanya de fusta
  • Punxó de l’orfebre i de la ciutat d’Osca
  • Cap a 1649
  • Excol·legiata de Sant Vicenç de Roda d’Isàvena (Osca)
  • Núm. Inv. MLDC 2055 (dipòsit del capítol de la Catedral de Lleida)
assumpta

Assumpta

L’Assumpta procedent del retaule major de l’església parroquial de Torres de Segre presenta una tipologia habitual en l’escultura catalana del Barroc, amb els braços oberts i aixecant la mirada cap a la Glòria, amb dos àngels acompanyant-la en la seva ascensió al cel.

Francesc Santacruz II és un dels escultors més rellevants del darrer terç del segle XVII. Executà retaules per a la Catedral de Barcelona, per a diversos convents de la mateixa ciutat i per al monestir de Sant Cugat del Vallès. Pel que fa al seu treball a Torres de Segre, es conserven un parell de pagaments dels anys 1679 i 1680 a compte del seu treball al retaule major de l’església, un conjunt que era presidit per la nostra Assumpta. Al Museu es conserva també el sagrari que formava part del mateix retaule.

Fitxa tècnica:
  • Assumpta
  • Francesc Santacruz II
  • Escultura en fusta daurada i policromada
  • 1679-1680
  • Església parroquial de Torres de Segre (el Segrià)
  • Núm. Inv. MLDC 379