Slide background

Exposició "Granados, de París a Goya". Fins al 30 d'abril de 2017

Slide background

Programa educatiu del Museu de Lleida 2016 - 2017

Slide background

Slide background

Gòtic

arqueta

Arqueta amatòria

Arqueta de fusta que s’inscriu en la tradició dels cofrets amatoris que els nuvis solien regalar a la futura esposa el dia del compromís o de la petició de mà. Malgrat pertànyer a aquesta tipologia, l’arqueta de Buira segurament fou reaprofitada per a contenir relíquies o altres objectes sagrats.

El motiu iconogràfic predominant és l’àliga, acompanyat d’un vistós repertori de decoració vegetal i zoomorfa que inclou ocells, conills, papallones, oques i cigonyes, que a vegades s’alternen amb símbols de caràcter religiós. Arreu del mon es conserven una cinquantena d’arquetes similars a la de Buira, totes elles produïdes en tallers barcelonins actius a principis del segle XV.

Fitxa tècnica:
  • Arqueta amatòria
  • Taller barceloní
  • Fusta estucada i policromada, planxa metàl·lica i llautó
  • Finals del segle XIV - inicis del segle XV
  • Església de Sant Hilari de Buira (Osca)
  • Núm. Inv. MLDC 40
triptic_verge_sants

Tríptic de la Verge i Sants

Tríptic devocional de petit format, fet de fusta amb relleus d’os i marqueteria a l’emmarcament, seguint la tècnica d’intàrsia «alla certosina». El carrer central està presidit per la Mare de Déu amb el Nen als braços, flanquejada per santa Margarida, a la seva esquerra. A la seva dreta s’hi representava una altre sant o santa, que no ens ha pervingut. Als carrers laterals hi trobem l’apòstol sant Jaume el Major i sant Antoni Abat.

Aquest tríptic fou obrat pel taller de la família Embriachi, genovesos actius a Florència des de finals del segle XIV i a Venècia fins al 1433, especialitzats en la producció d’arquetes, cofres, tríptics, petits retaules i marcs d’espill. Pel que fa a l’estil, es relaciona directament amb el denominat «Maestro vicino agli Embriachi», un membre de l’esmentat taller a qui també s’atribueix un tríptic similar conservat al Museu d’Arts Aplicades del Castell de Milà, entre altres obres.

Fitxa tècnica:
  • Tríptic de la Verge i Sants
  • Taller dels Embriachi
  • Fusta i os
  • Cap a 1400
  • Núm. Inv. MLDC 657
epifania

Nativitat i Epifania

Aquestes dues escenes, juntament amb l’Ascensió i la Pentecosta conservades també al Museu de Lleida, van poder formar part d’un retaule que presidia la capella que la família Requesens tenia a la Seu Vella de Lleida, l’antiga catedral. És possible que amb motiu de la conversió de la catedral en caserna militar a principis del segle XVIII, les taules fossin traslladades a l’església parroquial de Binacet (Osca), on romangueren fins al seu ingrés al Museu.

L’escena superior correspon al naixement de Jesús, mentre que la inferior mostra l’Epifania, la qual conté, a la part baixa, la signatura del pintor (Jacobus Ferrarii m[e fecit]). Jaume Ferrer és l’iniciador de la nissaga de pintors més important de l’Edat Mitjana a la ciutat de Lleida, molt vinculats a l’antiga catedral i a la Paeria. Els Ferrer són fidels representants del gòtic internacional, un estil de línies sinuoses i elegants i carregat de nombrosos detalls i anècdotes que recullen escenaris de la vida cortesana.

Fitxa tècnica:
  • Nativitat i Epifania
  • Jaume Ferrer
  • Pintura al tremp sobre taula
  • Segon terç del segle XV
  • Església de Sant Marc de Binacet (Osca) (abans Seu Vella de Lleida?)
  • Núm. Inv. MLDC 7